El cap de Planificació dels Mossos afirma que Puigdemont va rebutjar la petició de desconvocar l’1-O

El que fora cap de Planificació dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l'1-O, Emili Quevedo, ha assegurat en la catorzena jornada del juí del 'procés' que els mossos van demanar al president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont que desconvocara l’1-O, “pel clima de tensió”. Una petició que van fer en dos dies diferents, 26 i 28 de setembre de 2017; una d'elles, en la reunió dels comandaments amb l'expresident Puigdemont, l'exvicepresident, Oriol Junqueras, i l’exconseller d'Interior Joaquim Forn.

Va ser Puigdemont, ha dit Quevedo, qui va assegurar que "el govern tenia un mandat a complir, i que l'anaven a complir i portar avant, perquè havia sigut avalat pels resultats electorals", anteposant així el referèndum al compliment de la resolució del TSJC.

Els mossos van advertir del risc de violència en cas de no desconvocar-ho. No obstant això, Quevedo ha explicat que Junqueras els va traslladar que "no hi hauria cap mena de resistència" l'1-O perquè la gent anava a deixar actuar "pacíficament" els cossos policials en els col·legis electorals.

"Els mossos eren conscients que hi havia una possibilitat real de no poder impedir el referèndum" 

Emili Quevedo ha assenyalat que els comandaments del cos autonòmic van advertir el govern de la Generalitat de Catalunya de la necessitat d'un dispositiu especial per al primer d'octubre, perquè la consulta havia sigut prohibida i no podia tractar-se com "qualsevol altra jornada electoral normal". Segons ha indicat, els mossos eren conscients que hi havia "una possibilitat real" de no poder impedir el referèndum i per això era "molt important" comptar amb el suport dels 6.000 policies i guàrdies civils destinats l'1-O, davant la necessitat que els agents tingueren "una mínima capacitat dissuasiva". 

El màxim responsable del dispositiu desplegat per la policia autonòmica ha assenyalat que en els dies previs els Mossos van calcular que per a poder impedir el referèndum, es necessitarien "entre 30.000 i 40.000" agents. Finalment es van destinar 7.850 enfront dels "entre 2.500 i 3.500" que es destinen "de forma específica" en una jornada electoral.

"La seguretat del corredor 20-S no podia recaure en voluntaris"

D’altra banda, Quevedo ha reconegut al Suprem que el corredor per a garantir l'eixida de la comitiva judicial que el 20-S va registrar la Conselleria d'Economia l'havien de fer agents del cos, ja que aquesta responsabilitat "no podia recaure" en voluntaris. La secretària judicial, que va donar fe del registre a la seu d'Economia, va haver d'abandonar l'edifici pel terrat i eixir pel Teatre Coliseum, per la seua "por" a fer-ho pel corredor de voluntaris, com li havien proposat inicialment.