Què ha passat en la primera setmana del juí del cas Erial?

Sis anys després que tingueren lloc les primeres detencions, els acusats del cas Erial han començat a comparéixer a l’Audiència Provincial de València. Entre dimarts i dijous d’aquesta setmana, hem escoltat els testimonis plens d’acusacions creuades de tres de les persones clau en l’entramat de corrupció: l’expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana; l’home considerat per la Fiscalia com el seu testaferro, Joaquín Barceló; i el que va ser l’assessor fiscal dels dos anteriors, Francisco Grau. 

Què es jutja en el cas Erial?

L'excap del Consell en els governs del Partit Popular entre el 1995 i el 2002, Eduardo Zaplana, és el principal acusat d’orquestrar una trama de blanqueig de capitals i comissions il·lícites obtingudes a partir de les adjudicacions de les estacions d’ITV valencianes, quan aquestes es van privatitzar, i dels parcs eòlics. Catorze persones més estarien implicades en aquest complex entramat en què les relacions personals, polítiques i empresarials s'entremesclen, i en què les presumptes comissions milionàries de les quals s’haurien beneficiat els acusats, fan viatges d’anada i tornada de societats espanyoles a entitats ubicades en paradisos fiscals. 

Quin paper van tindre alguns dels acusats clau segons la Fiscalia?

1. Eduardo Zaplana 

La Fiscalia considera l’expresident de la Generalitat el màxim responsable de la trama. Demana per a ell dènou anys de presó i quaranta milions de multa. L’acusació sosté que l’exministre de Treball es va servir d’un testaferro, Barceló, i de societats pantalla per a cobrar comissions milionàries, traslladar els diners a entitats de Luxemburg i Andorra, i blanquejar els capitals a través d’inversions immobiliàries i altres negocis, que al seu torn, haurien reportat sucoses plusvàlues a l’expolític valencià. 

2. Joaquín Miguel Barceló Llorens, àlies 'Pachano' 

El ministeri públic situa aquest amic íntim de l’expresident com a presumpte testaferro en les societats implicades en el blanqueig de capitals i demana per a Barceló una condemna de huit anys de presó.

3. Francisco Grau Jornet

L'exassessor de Zaplana i Barceló, podria complir huit anys de presó per la seua participació en la trama. El fiscal l'acusa de ser el cervell financer del cas Erial, l’ordidor de la trama d’evasió fiscal de les presumptes comissions a través de societats pantalla. 

 

4. Juan Francisco García Gómez  

Qui va ser director del gabinet de Presidència amb Zaplana entre el 1995 i el 1999 s’enfronta a una de les acusacions més greus del cas, amb una petició per part de la Fiscalia de catorze anys de presó per blanqueig, suborn, falsedat i prevaricació. Ell hauria sigut una de les peces clau en la taula de contractació de les adjudicacions de les ITV. 

5. Vicente i José Cotino Escrivá

Els dos empresaris i nebots de l’expresident de les Corts també estan acusats de blanqueig, suborn i falsedat, i s’enfronten als mateixos anys de condemna que Juan Francisco García, catorze anys. Sedesa, el grup empresarial del clan Cotino va ser l’adjudicatària de les ITV i els parcs eòlics; concessions amb què haurien obtingut prop de 86,5 milions d’euros després de vendre les participacions de les empreses adjudicatàries. Juan Cotino va ingressar 600.000 euros en efectiu en un compte a Luxemburg que la investigació relaciona amb la primera comissió en benefici de la trama. 

6. José Luis Olivas Martínez

La Fiscalia demana sis anys de presó per a qui va rellevar Zaplana en el càrrec de president quan aquest va ser nomenat ministre l’any 2002. Se l'acusa d’haver rebut una presumpta comissió il·legal de prop de 600.000 euros a través d’una empresa familiar. 

Què han declarat els acusats fins ara?

1. Zaplana: "He dit que no he tingut diners fora d'Espanya i ho mantinc".

Zaplana ha sigut l’encarregat d’obrir la ronda de compareixences aquest dimarts amb una sessió de tres hores en què es va dedicar a negar la seua relació amb les societats vinculades a la trama, i a atribuir-les al seu entorn, especialment a Barceló. "He dit que no he tingut diners fora d'Espanya i ho mantinc", va reiterar l’exministre, deslligant-se de les operacions de blanqueig de capitals. Per a Zaplana, les sospites que vessen sobre ell responen a interpretacions tendencioses de la investigació, coincidències i diverses conjuntures a què el va portar la seua intermediació i assessorament a amics i coneguts. Així, l’expresident parla de préstecs i favors entre amistats per a explicar, per exemple, l’ús d’immobles, iots o avions privats, o l’existència de les escriptures d’un pis a nom de Barceló en un dels maletins que li van ser confiscats. 

2. Barceló: "Em va demanar favors i li'ls vaig fer. Si això és ser testaferro, doncs era el testaferro".

En menys de 24 hores, el relat de Zaplana es desmuntava amb la declaració del que es considerava el seu “amic de l’ànima”. Joaquín Barceló, Pachano, l’assenyala com a responsable de les societats i les transaccions econòmiques relacionades amb les comissions del cas Erial. Barceló, que es considera “enganyat” per Zaplana i per altres actors que ha incriminat com a artífexs de la trama, ha reconegut haver firmat els documents que ara l’inculpen a petició de l’expolític valencià: "Em va demanar favors i li'ls vaig fer. Si això és ser testaferro, doncs era el testaferro", va declarar, "he fet sempre el que m'ha demanat sense dir ni pruna". Respecte a les propietats comprades presumptament amb els ingressos il·lícits de la trama, com un pis al barri de Salamanca de Madrid, Barceló ha reconegut que, tot i constar ell en les escriptures, aquest sempre ha sigut de l’expresident. 

3. Grau: "Els diners són dels Cotino".

Dijous va ser el torn de l’economista Francisco Grau, que va qüestionar la confessió de Barceló, a qui acusa d'haver cedit a pressions del ministeri públic en la construcció del relat que culpabilitza l’expresident. "El senyor Barceló al començament de desembre em diu que no tornarà a la presó. I que farà el que faça falta per a no tornar-hi", va deixar caure Grau, que també va insinuar haver-se negat a pactar amb la Fiscalia per a no assumir fets que no li pertoquen. En la seua defensa, l’exassessor es va situar com un mer intermediari tècnic dels acusats, encara que va reconéixer la seua participació en alguns dels negocis inclosos en el sumari. Grau també ha apuntat l’empresa Sedesa i la família Cotino com a responsables de la desviació de capitals a comptes en l'estranger.  

Les anècdotes que han deixat la setmana judicial del cas Erial

1. Les amistats trencades

Que una bona part de les cares que estan passant pel banc dels acusats durant el juí del cas Erial han sigut, en altres temps, bons amics, és evident. El mateix expresident ho ha reconegut en més d’una ocasió, tot i que haja volgut desvincular les relacions personals dels negocis: "Soc amic? Sí. Hi tinc alguna cosa a veure? No", ha manifestat sobre les múltiples connexions amb els processats, particularment Barceló. Precisament aquest company d'aventures que l’ha acompanyat des de la penya El Picarol de Benidorm, hauria traït dimecres la seua confiança, i va acusar Zaplana d’haver-lo utilitzat. "No crec que haja sorprés ningú", va declarar l’exministre aparentment indiferent al relat del seu amic en l’eixida de la Ciutat de Justícia: “Aquestes conformitats [amb la Fiscalia Anticorrupció] que ningú reconeix, les coneixíem”. 

Qui va mostrar obertament el seu malestar amb el presumpte testaferro va ser Grau: "Fins ahir tenia bona relació amb Barceló. Hui no sé com acabarà", va confessar, per a després afegir que el mateix Barceló li havia reconegut en acabar la seua declaració: "M'han obligat a fer-ho". En les converses entre ells en acabar la sessió no va passar desapercebut als testimonis un altre detall: "Podries haver omés el tema dels cinc milions d'Andorra. Et recorde que demà em toca a mi", li va dir Grau a Barceló agarrant-li el braç i en un to poc amistós. 

2. La tensió entre el fiscal i Grau

Si el relat de Joaquín Barceló aclaria dimecres els dubtes sobre un possible pacte amb la Fiscalia, el malestar de Grau amb el presumpte testaferro van deixar entreveure que ell no havia cedit a la “pressió” que atribuïa a l’acusació. Possiblement, la falta d’acord està en la base de l’aparent desesperació del fiscal, Pablo Ponce, en sentir el relat exculpatori de Grau, i les repetides correccions de l'acusat a la interpretació del fiscal. Un continu estira-i-amolla amb nombrosos moments de tensió: "Ací hi ha més trampes que en una pel·lícula de xinesos", li va arribar a dir Ponce en relació amb les operacions al voltant de la compravenda d'una embarcació associada a Zaplana. 

3. "Fes la cua!"

Una dona anònima s’ha acabat convertint en protagonista involuntària d’una de les imatges icòniques d’aquest juí. L’arribada de l’expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, a la Ciutat de la Justícia va ser rebuda per una marabunta de periodistes i mitjans gràfics que esperaven obtindre alguna declaració prèvia al començament del juí. En aquell moment de confusió, quan Zaplana s’aproximava a la porta, una dona va tractar d’impedir-li el pas: "Fes la cua, que estic ací ben prompte", li va amollar a l'exministre, "a les 9:30 tinc cita i ve aquest home, amb la caradura i les càmeres… Doncs no, fes la cua darrere de mi", li va dir a l’expresident visiblement enfadada. 

Què passarà la setmana que ve?

Dimarts que ve es reprenen les sessions del juí del cas Erial a l’Audiència Provincial de València amb la declaració de Juan Francisco García, excap de gabinet d'Eduardo Zaplana, i continuarà amb els germans Vicente i José Cotino. Les declaracions de tots tres es consideren essencials per a la deriva del cas, i se sospita que haurien arribat a un pacte amb la Fiscalia per a rebaixar la condemna de catorze anys de presó que es demana per a ells.