La ministra de Justícia fa autocrítica i assumeix falta de claredat en la defensa de Llarena

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha fet autocrítica i ha assumit "la falta de claredat" de la nota de premsa emesa el 23 d'agost, en la qual s'assenyalava que es contractaria un bufet d'advocats per a defendre "la sobirania i immunitat jurisdiccional" d'Espanya a Bèlgica, però que "en cap cas" per a defendre Llarena per manifestacions de caràcter privat que se li atribuïen en la demanda.

Delgado ha explicat que el govern central s'encarregarà de la defensa del jutge instructor del procés, Pablo Llarena, en els tribunals belgues davant la demanda civil presentada per l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè "no es pot permetre que, a Bèlgica, es qüestione la sobirania jurisdiccional espanyola". A més, ha afirmat que "des del primer moment" va actuar per a defendre la sobirania jurisdiccional d'Espanya i el jutge Pablo Llarena a Bèlgica, i ha estimat que un "excés de transparència" va poder contribuir a la polèmica que ha envoltat la seua gestió.

En la compareixença en la Comissió de Justícia del Congrés, Delgado ha detallat tots els passos que han fet, el seu ministeri i el d'Exteriors, després de conéixer-se la demanda civil presentada a Brussel·les contra Llarena per l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i quatre exconselleres del seu govern. En aquesta demanda, els processats retrauen al jutge unes declaracions realitzades a la premsa en un curs a Oviedo en les quals, segons els demandants, el magistrat va deixar palesa la seua parcialitat.

El PP, Ciutadans i les principals associacions de jutges van qüestionar l'estratègia del ministeri en donar a conéixer la nota de premsa del 23 d'agost. Delgado ha lamentat que sorgiren "moltíssimes informacions que van generar confusió i que no s'ajustaven a les gestions que s'estaven fent". Ha destacat que el seu ministeri no havia de donar una resposta política o de comunicació a la demanda, sinó triar l'estratègia processal adequada "en defensa dels interessos d'Espanya i de la seua sobirania jurisdiccional".

Un assumpte jurídicament complicat

Delgado ha assegurat que sempre ha actuat amb "absoluta responsabilitat" i transparència en un assumpte que ha definit com "jurídicament complicat", i que exigia preveure tots els possibles escenaris per a defendre la integritat de jurisdicció d'Espanya en un tribunal internacional.

Segons el seu relat, el 10 de juliol, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va informar el ministeri de l'escenari que s'obria amb la demanda presentada a Bèlgica, amb un informe en el qual es demanava que s'hi actuara per a defendre tant l'estat com Llarena. A més, s'hi advertia també dels perills que suposaria per a l'estat si es personava davant del tribunal belga.

L'advertiment que si l'estat espanyol es personava es podria interpretar com una renúncia a la immunitat de jurisdicció, es va arreplegar en informes posteriors. Aquests coincidien a dir que la personació havia de tindre com a únic objecte fer valdre la immunitat de la jurisdicció espanyola, segons Delgado. També va ser recurrent en els informes la proposta de demanar al govern belga que es personara davant del tribunal de Brussel·les en defensa de la immunitat jurisdiccional espanyola, i així es va fer, tant per part del Ministeri de Justícia com del d'Exteriors.

Segons la ministra de Justícia, les autoritats belgues van rebutjar la possibilitat de personar-se i també la d'acompanyar Espanya davant del tribunal de Brussel·les, i li van indicar la "imperiosa necessitat" que fora l'estat espanyol qui es defenguera personalment.

"El que hem pretés en tot moment era defendre la sobirania jurisdiccional d'Espanya, i així ho hem fet de la manera que hem cregut millor des del punt de vista jurídic", ha afirmat Delgado.