La presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Robles, ha advocat per una reforma de la Constitució que reconega la ciutadania de les dones, és a dir, els seus drets a ser "ciutadanes lliures de la violència", perquè com ha  assenyalat, els drets de les dones no estan garantits de la mateixa manera. "En el moment en què es diu que una dona ha d'anar amb cura significa que no té els mateixos drets que un home, perquè el sistema no pot garantir-los", ha indicat en declaracions a À Punt NTC Matí. Robles ha comentat que la carta magna actual només inclou les dones en àmbits relacionals, com ara el matrimoni o la successió al tron. "Cal actualitzar la Constitució en matèria d'igualtat, que permeta canvis legislatius, que a hores d'ara no es fan amb la contundència necessària", ha assegurat.

La jurista, la primera dona que ocupa aquest càrrec a la Comunitat Valenciana, ha comentat que "la Llei d'igualtat estableix la paritat en les institucions i cal complir-la". I ha afegit que "tots els òrgans de decisió han de tindre composició paritària". En aquest sentit, Robles ha apostat per un canvi de model que també incloga les dones i "refer" el model actual. En relació amb aquesta matèria, la presidenta del Consell Jurídic Consultiu ha reconegut que se sent honorada per ser la primera dona en aquesta posició, però que, malgrat tot, "que siga notícia és un símptoma més que cal canviar alguna cosa".

Per altra banda, Margarita Robles ha apostat per reconéixer el dret civil valencià, ja que "malgrat que en un primer moment no vam ser reconeguts com a comunitat històrica, tenim una història i bones quotes d'autogovern". Sobre si caldria reformar la Constitució pel que fa al paper del rei i la seua inviolabilitat, Robles ha assegurat que "si està en la Constitució és constitucional". Tanmateix,  també ha reconegut que en el context actual "tal vegada podria revisar-se", encara que "cal reconéixer que és una figura que ha donat 40 anys d’una certa estabilitat". Així mateix, la presidenta del Consell Jurídic Consultiu ha comentat que la presència de Francisco Camps en la institució ha perjudicat la imatge de l'organisme en la mesura que "qualsevol cosa que no tinga res a veure amb la nostra tasca no és positiva, siga Camps o siga qualsevol altre assumpte".