Llum verda a l'estatut marc de sanitat després de vint anys i malgrat el rebuig dels metges

El projecte de llei d'estatut marc aprovat este dimarts pel Consell de Ministres reforma de manera integral les condicions laborals en la sanitat, enquistades des de fa més de 20 anys, per a adequar-les a les necessitats actuals del Sistema Nacional de Salut i els seus professionals, fomentant l'estabilitat i una major conciliació. El nou estatut marc, que substituïx el del 2003, establix un marc comú de drets i garanties per a tot el personal estatutari de l'SNS, i dona cinc anys a les comunitats autònomes per a incorporar les reformes que afecten el seu marc de competències en la gestió dels servicis de salut.

La nova llei ha obert un cisma entre la ministra de Sanitat, Mónica García, i els seus companys de professió, que amenacen amb una vaga indefinida esta tardor, per a reclamar entre altres qüestions un conveni específic que reculla les particularitats del seu exercici i la seua responsabilitat dins del sistema, amb mesures com una categoria professional pròpia. No obstant això, el text aprovat este dimarts i que inicia ara la seua tramitació parlamentària és anhelat per la resta de col·lectius del sistema, com el de les infermeres, a les quals reconeix la seua categoria professional com a grau universitari i no com una diplomatura.

Estes són les claus de la nova norma:

- Límit màxim de jornades setmanals de 45 hores enfront del topall europeu de 48.

- Les guàrdies no podran superar les 17 hores; quan una jornada ordinària i una guàrdia siguen consecutives, la suma de totes dos tampoc podrà excedir eixe temps. Només de forma excepcional les guàrdies podran arribar a les 24 hores continuades en llocs de difícil cobertura o durant caps de setmana i festius, per a la qual cosa serà imprescindible el consentiment exprés i voluntari del professional i un informe previ del servici de prevenció de riscos laborals. En cas contrari, no podrà realitzar-se. Tampoc podrà exigir-se fer una jornada ordinària immediatament després d'una guàrdia. A efectes administratius, eixe període es considerarà jornada feta i no podrà ser recuperat posteriorment.

- Per primera vegada s'introduïx el concepte de càrrega horària excessiva, que permetrà activar mesures organitzatives i preventives quan existisca una sobrecàrrega continuada. Entre altres supòsits, el text contempla com a tal fer més de cinc guàrdies presencials al mes.

- En diverses comunitats, els sindicats mèdics autonòmics i les conselleries han pactat les jornades ordinàries de 35 hores setmanals que exigixen els metges. El projecte ordena a aquells servicis de salut que encara les superen a avançar progressivament cap a la seua implantació.

- Major professionalització dels directius, que estaran sotmesos a procediments transparents, hauran de respondre a perfils i competències prèviament definits i seran objecte d'avaluacions periòdiques del seu acompliment i resultats.

- Reconeixement de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral com un dret que les administracions sanitàries hauran de respectar amb mesures de flexibilització horària i planificació anticipada dels torns. S'amplien els supòsits en què podrà sol·licitar-se l'exempció de guàrdies a les professionals durant l'embaràs i la lactància natural, les persones amb reducció de jornada per cura de fills, els qui tinguen motius de salut que n'impossibiliten la realització i els majors de 55 anys.

- Per a combatre la temporalitat, els processos de selecció de personal estatutari fix hauran de convocar-se amb caràcter periòdic, almenys biennal, i tindran un termini màxim de resolució de 18 mesos.

- Modificació del model de mobilitat voluntària: els procediments s'articularan mitjançant concurs obert i permanent, amb adjudicacions almenys una vegada a l'any, i estaran oberts en igualtat de condicions al personal estatutari fix dels diferents servicis de salut.

- Regulació específica de les places i llocs de difícil cobertura: cada servici de salut determinarà, prèvia negociació sindical, els criteris per a identificar-los, amb la possibilitat d'introduir incentius i mesures de reconeixement curricular, professional i laboral que en faciliten la cobertura.

- Nous drets a conéixer amb antelació la planificació anual de la jornada, a la desconnexió digital, a la conciliació, al reconeixement de l'activitat docent i investigadora i a una protecció eficaç de la salut física i mental.

- Reforç de la prevenció enfront de les agressions.

- Actualització de la classificació professional per a adaptar-la al Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Aprenentatge Permanent (MECU) i a l'actual estructura de la formació sanitària. La nova classificació tindrà efectes administratius i retributius, però no alterarà la jerarquia funcional ni les competències de les distintes professions sanitàries.

- Per primera vegada es regula la figura del personal estatutari investigador mitjançant categories professionals pròpies dins dels servicis de salut.