Només 91 dels 31.390 nacionalitzats per la llei de nets revisats acrediten descendir de persones exiliades
El Suprem reclama al govern espanyol la identitat de les 163.020 persones afectades per la suspensió cautelar del vot vinculada a la llei de nets, en vespres de les eleccions del 29 de novembre
Només 91 dels 31.390 expedients revisats fins ara han acreditat que els sol·licitants de la nacionalitat espanyola per la coneguda com a llei de nets són descendents de persones exiliades. Segons les mesures cautelars del Tribunal Suprem, les altres 31.299 persones amb expedient revisat no podrien votar en les eleccions del pròxim 29 de novembre.
Les dades apareixen en una interlocutòria recent del Tribunal Suprem, que ha reclamat als ministres de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, que remeten abans del 28 d’octubre la identitat de les 163.020 persones que poden estar afectades per la suspensió cautelar del dret al vot. L’alt tribunal ha advertit que, si no complixen el requeriment, podrien afrontar multes o que es traslladen els fets per a exigir possibles responsabilitats.
Segons explica el tribunal, esta setmana s’han incorporat a les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat un informe de l’Institut Nacional d’Estadística i dos de la Direcció General d’Espanyols a l’Exterior i Assumptes Consulars amb les dades dels expedients revisats i els certificats emesos.
La llei de nets i la suspensió del vot
La coneguda com a llei de nets, inclosa en la llei de memòria democràtica, va obrir la porta a obtindre la nacionalitat espanyola als fills i nets de persones exiliades per motius “polítics, ideològics o de creença o d’orientació i identitat sexual”.
Pocs dies després de l’aprovació de la norma, es va publicar una instrucció que establia que es presumiria la condició d’exiliades de les persones que hagueren eixit d’Espanya entre 1936 i 1955, de manera que ja no calia documentar els motius de l’exili.
Després dels recursos presentats per Iustitia Europa i Vox, el Tribunal Suprem va acordar suspendre cautelarment el dret al vot de les persones nacionalitzades per esta via. L’excepció són aquelles que obtinguen dels registres consulars un certificat que acredite que són fills o nets de persones exiliades per motius “polítics, ideològics o de creença o d’orientació i identitat sexual”, sense aplicar la presumpció prevista en la instrucció.
