La llei mordassa torna al Congrés més de tres anys després

Ha sigut la norma més usada durant l'estat d'alarma i algunes organitzacions han denunciat "abusos" per part de les forces de seguretat.

Manifestants contra la ‘llei mordassa’ davant les portes del Congrés
Manifestants contra la ‘llei mordassa’ davant les portes del Congrés / Europa Press

El març de 2017 el Congrés feia el primer pas per a modificar la polèmica Llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment pels detractors com la llei mordassa. La norma, que va veure com els processos electorals en truncaven la reforma, fa més de cinc anys que està vigent, i ha sigut la més usada durant l'estat d'alarma declarat per a frenar la pandèmia de Covid-19. Ara, tres anys i mig després dels primers intents per a modificar-la, torna a la cambra baixa.

Tot apunta que el vot del PSOE i d’Unides Podem, socis en el govern espanyol, permetrà que es faça el primer pas per a canviar l'articulat d'una norma que el PP va impulsar durant l'etapa de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, recentment imputat en el cas Kitchen.

La clau que pot obrir el meló de la reforma és una proposició de llei del Partit Nacionalista Basc (PNB) per a derogar els articles més polèmics d’aquesta llei, la reforma de la qual fa dues legislatures que es va debatre al Congrés, però que mai va arribar a veure la llum per les successives convocatòries de comicis.

El text que arriba al Parlament no és novedós, perquè la proposta de la formació basca és la mateixa que va presentar el 2017, que ja va ser avalada a la cambra baixa. En concret, la iniciativa demana reformar els apartats que obliguen a comunicar a les autoritats les reunions o manifestacions espontànies i pacífiques, així com aquelles que es facen en aquests termes davant de les institucions parlamentàries, sempre que no pertorben la seguretat ciutadana.

Els grups es van posar a treballar fa tres anys al Congrés per a activar la reforma, però les tasques de la comissió encarregada mai acabaren a causa de la convocatòria de les eleccions generals del 28 d'abril del 2019.

Ara, si el Congrés avala l'inici de la reforma, aquests primers treballs podran ser una base per a tirar avant una nova llei, una de les prioritats de l'actual Ministeri de l'Interior. Segons ha recalcat en diverses ocasions el ministre, Fernando Grande-Marlaska, la nova llei haurà de ser "moderna, alineada inequívocament amb els valors constitucionals, i que dote les forces de seguretat d'un millor marc de certesa per a actuar".

De moment, la llei actual ha emparat els cossos policials per a fer més de 9.000 detencions i alçar quasi 1,2 milions d'actes de sancions per infringir les restriccions durant l'estat d'alarma. Algunes organitzacions, però, han criticat l'"abús" de la norma per part dels agents. Amnistia Internacional, per exemple, ha documentat almenys 61 casos de persones que han patit les extralimitacions de l’activitat policial, com ara denúncies a persones sense llar o agressions a gent detinguda que no mostrava cap actitud violenta, en alguns casos amb un component racista.

No obstant això, des d'Interior asseguren que les forces de seguretat han vetlat pel compliment de les mesures adoptades per a contindre el coronavirus i que les propostes de sanció s'han alçat respectant els drets de la ciutadania i amb criteris de proporcionalitat.

Aprovada al març del 2015, després d'una polèmica redacció de l'avantprojecte, modificat per l'aleshores govern del PP per a suavitzar-lo, la llei va entrar en vigor l'1 de juliol d’aquell mateix any i va incloure una disposició addicional que reformava la llei d'estrangeria i avalava les "devolucions en calent" o lliuraments en la frontera. El text també propugna la supressió, com a infracció greu, de l'ús no autoritzat d'imatges o dades dels agents dels cossos de seguretat de l'Estat.

Pendent del pronunciament del TC

Les devolucions en calent són, precisament, un dels punts sensibles de la llei, per la qual cosa la majoria dels grups que conformaven l'oposició parlamentària aleshores –amb el PSOE al capdavant– van portar la llei mordassa davant el Tribunal Constitucional. A causa de les discrepàncies que va plantejar entre els dotze magistrats, es va crear una comissió integrada per quatre d'ells, que encara s'ha de pronunciar.

Abans que es decretara l'estat d'alarma, el Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar les devolucions en calent en el cas de dos immigrants subsaharians, decisió amb què esmenava la posició anterior d'Estrasburg. Arran d'eixa sentència, el magistrat ponent del Constitucional va adaptar l'esborrany de la sentència a aquesta doctrina, de manera que s'avalaven les devolucions en calent però sempre que es donaren dues condicions: que l'entrada fora massiva i amb violència.

Però quan es va portar el document davant el ple del Tribunal Constitucional, i es va comprovar que les posicions entre els sectors progressista i conservador del tribunal estaven "molt enfrontades", es va decidir ajornar el pronunciament sense "unanimitat". L'alt tribunal ha de valorar, entre altres qüestions, si la llei vulnera els drets de manifestació i de reunió, que les formacions de l'oposició entenen que sí que s’infringeixen.

També et pot interessar