La legislatura europea del corredor i de l'acord de les taronges sud-africanes
Eurodiputats i eurodiputades de la Comunitat Valenciana expliquen quins han sigut els grans acords de la legislatura.
El Parlament Europeu que ara votem és un filtre necessari pel qual han de passar nombroses directives de la Unió Europea que acaben afectant la vida de la ciutadania. Es calcula que fins al 80% de la legislació que es vota i s'aprova a Espanya procedeix de l'eurocambra, i hi ha qüestions especialment rellevants per a la Comunitat Valenciana, i que en aquesta legislatura 2014-2019, han pres protagonisme.
El corredor mediterrani
Una d'aquestes qüestions és el desenvolupament del corredor mediterrani. El novembre del 2018, el Parlament Europeu va aprovar considerar prioritàries les connexions Sagunt-Terol-Saragossa i València-Madrid, una decisió que suposa incloure aquests enllaços ferroviaris en la Xarxa Transeuropea de Transport i que, per tant, formen part del pla per al sexenni 2021-2027, dotat amb 30.600 milions d'euros. Les ajudes europees a aquestes infraestructures poden incrementar-se entre un 30% i un 50%.
L'eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero assegura que aquesta és una de les decisions de les quals se sent més orgullosa, perquè va ser possible "gràcies a la unitat de tots: govern, empresaris i sindicats. En declaracions a À Punt, Piñero ha qualificat d'"incomprensible" el fer que el Port de València, "el més important del Mediterrani", estiguera exclòs d'aquesta xarxa prioritària.
Per a Jordi Sebastià, exeurodiputat de Compromís, "si el corredor mediterrani no ha avançat més no és culpa de la Unió Europea". Segons assegura, "el Mediterrani no passa per Madrid, és una cosa òbvia de geografia que pareix que el govern espanyol no entén i és qui ha estat frenant les inversions europees parlant d'altres corredors i d'altres opcions". Sebastià recorda que "el que s'ha aprovat són algunes esmenes importants, com el fet que també entrara la branca anomenada Cantàbric-Mediterrani, que passa per Sagunt i connecta les línies marítimes de la Mar del Nord i el Cantàbric amb les línies mediterrànies, evitant així que els vaixells hagen de fer tota la volta a la península", una opció molt més sostenible. "Cal recordar a la gent", conclou, "que el corredor mediterrani va d'Algesires a Hongria, no s'acaba ni a la Comunitat Valenciana ni a Catalunya".
L'acord amb Sud-àfrica
També el sector citrícola valencià té un ull posat a Estrasburg. Ja fa mesos que entitats com la Unió de Llauradors o AVA-Asaja denuncien la situació del camp, que ha acabat la temporada amb pèrdues de 200 milions d'euros. Responsabilitzen de la situació sobretot als acords comercials de la UE, com el que hi ha amb Sud-àfrica, que permeten l'entrada a Espanya d'importacions de països tercers a preus més barats. Per això, reclamen a Brussel·les que s'activen mesures compensatòries com ara una clàusula de salvaguarda que protegisca el camp valencià de les conseqüències de l'augment de les importacions sud-africanes. El comissari europeu d'Agricultura, Phil Hogan, va obrir la porta en una visita recent a València a analitzar les preocupacions del sector citrícola valencià, tot i que no va concretar més detalls.
En aquest sentit, l'eurodiputat popular Esteban González-Pons destaca que "tots els diputats valencians votarem en contra de l'acord de comerç amb Sud-àfrica perquè afecta la taronja i perquè afecta l'agricultura valenciana". Per a Sebastià, "tot el que s'aprova és important per als valencians i valencianes, el que passa és que hi ha algunes repercussions que, durant aquesta legislatura, s'han fet molt evidents, i això, el que passa, és que ens ha fet despertar: acords comercials com el de Sud-àfrica se signen cada dia, i de sobte ens hem adonat de la capacitat que tenen les decisions per a afectar-nos a la Comunitat Valenciana".
Rodríguez-Piñero, per la seua banda, defensa que "la crisi del sector citrícola és profunda i no es pot imputar a un acord comercial; és conjuntural, de les condicions de producció, climàtiques, del retard en la demanda, i sobretot és una crisi de model". Per a l'eurodiputada, "posar el focus en l'acord ha fet que perdem temps en analitzar les causes que justifiquen aquesta crisi i adaptar l'estrategia per a combatre-la".
Comunicacions i iniciatives per al medi ambient
Finalment, la fi del roaming, o itinerància, és un dels acords europeus més importants de la darrera legislatura, ja que ha comportat baixades importants del preu per les telefonades i de l'ús de dades. Altres iniciatives rellevants són la nova directiva sobre els drets d'autor, que pretén que els creadors de l'era digital siguen remunerats justament i que inclou "filtres de càrrega" que poden limitar alguns continguts en la xarxa, o també la prohibició dels plàstics d'un sol ús a partir del 2021.
