L'operadora del sistema d'alertes SAIH de la CHX: "La delegació del govern va telefonar set o huit vegades; Emergències, cap"
La tècnica de la CHX, que va enviar el correu sobre la crescuda del Poio a les 18:43 hores, donava per fet que Emergències n'era conscient, com també de la resta de dades, perquè el missatge figurava com a enviat i no hi van contactar per a cap aclariment
Ni per les dades automàtiques de pluviometria ni per la crescuda dels cabals dels barrancs. El Centre de Coordinació d'Emergències no va contactar en cap moment del 29-O amb el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que oferia estes dades. Tampoc ho va fer el Consorci de Bombers de València, a diferència de la delegació del govern espanyol, que "va telefonar sis o set vegades" a través de la tècnica de Protecció Civil Isabel Burgués, per a demanar informació sobre registres actualitzats de pluges i la presa de Buseo.
Així ho ha declarat l'operadora de Sistemes i Documentalista del sistema SAIH de la Confederació, Carmen González Galán, que ha reproduït en el jutjat de la dana la versió que ja va donar en maig del 2025 a la comissió d'investigació del Senat. Esta és la tècnica que va enviar el correu de les 18:43 hores que informava d'una crescuda enorme al barranc de Poio. Va estar al lloc de treball des de les 9 del matí del 29-O fins a les tres de la matinada, però no va anar al Cecopi. Aquella jornada l'acompanyaven un hidròleg i un enginyer de comunicacions del CHX.
González, amb 37 anys d'experiència, ha assegurat que el dia de la dana va complir estrictament amb el protocol i les normes del treball de la sala del SAIH, que consistix a proporcionar dades a altres persones i entitats, validar-les i analitzar-les. Ha precisat que el seu departament trasllada dades, que són accessibles per a tots els organismes d'emergències, però no comunica informació de risc, ja que esta tasca li correspon a Emergències. Més encara, ha recordat que la normativa vigent des del 2015 a la CHX indica que no han de telefonar, perquè és Emergències qui centralitza la informació.
Ningú del CCE hi va contactar després del correu de les 18:43 hores, que informava de la crescuda inèdita en el barranc de Poio. L'enviament el va fer de manera manual perquè, a diferència de les dades de pluviometria, les de cabals no són automàtiques i cal validar-les primer per a descartar errades.
Si tots tenen les mateixes dades, és normal que no telefonen si no és que volen aclarir alguna cosa
A la tècnica no la va sorprendre que no hi contactaren, ha declarat, perquè pensava que la informació estava arribant al Cecopi i tampoc no era habitual: des de 2015, ha dit, no han rebut cap telefonada d'Emergències. "Si tots tenen les mateixes dades, és normal que no telefonen si no és que volen aclarir alguna cosa", ha declarat, segons testimonis presencials.
Al seu departament, ha recordat, donaven per fet que tothom estava avisat, inclosos els ajuntaments, i que s'estava controlant el cabal. Ha aclarit que ells verifiquen que el correu ha aplegat, però no si l'altra part l'ha obert. Aquella vesprada van rebre la visita del president del CHX i de la cap d'Aigües, amb què parlaren de dades de pluges i cabals, no recorda a quina hora.
El sensor de Poio no informava sobre els cabals d'Horteta i Gallego
També ha indicat que el personal del SAIH no estava vigilant específicament el barranc de Poio, perquè supervisaven 25 pluviòmetres alhora dels 185 que té la CHX i que abasten fins a Conca. Una teranyina de conques i rambles en què hi ha "molt pocs barrancs sensoritzats". Va vore un augment del cabal en el barranc vint minuts abans del correu de les 18:43 hores, quan feia una repassada pels diferents sensors de pluja i cabal. La següent ronda no estava prevista fins a les 20 hores.
El sensor del Poio, ubicat a Riba-roja, marcava dades de la capçalera, però este sensor no registra xifres de cabals d'altres barrancs connectats, com el d'Horteta i Gallego, que causaren desenes de víctimes en localitats de l'Horta Sud.
En tot cas ha dit que són dades que pot vore qualsevol i, en línia amb els diferents membres de la CHX que ja han declarat, ha insistit en el fet que la previsió es fa amb les dades de pluviometria, perquè els cabals del barranc tenen creixements massa ràpids. Ha destacat que els registres de pluja de més de 30 l/m² de pluja en una hora i 50 l/m² en quatre ja eren dades per a estar en alerta.
