L’any després de la dimissió de Mazón: seguix com a diputat, no ha sigut imputat i està personat en la causa de la dana
L’excap del Consell va comunicar ara fa tot just un any que abandonava el seu càrrec en una compareixença en què va admetre haver comés errors, però sense "mala fe"
Era una compareixença al Palau de la Generalitat celebrada cinc dies després d’un funeral per les més de 200 víctimes de la dana marcat per la tensió dels familiars, Carlos Mazón va anunciar fa tot just un any la seua dimissió com a president de la Generalitat. “Ja no puc més”, va dir expressament. Des d’eixe moment, manté la seua acta com a diputat a les Corts, circumstància que li permet mantindre l’aforament en la causa judicial de la dana.
El funeral per les víctimes de les riuades del 29 d’octubre del 2024, que a hores d’ara ascendix a 234, va ser el punt d’inflexió en el mandat de Mazón. Alguns familiars de les persones que van faltar arran de la dana van increpar i escridassar l’expresident. L’oposició va convertir la gestió de l’aleshores president durant les primeres hores de la dana en diana de les crítiques.
Li recriminaven que aquella jornada del 29 d’octubre, quan estava decretat l’avís roig i algunes comarques, com la Ribera Alta, patien els efectes de les pluges intenses des de primera hora del matí, estiguera dinant amb una periodista i no arribara a la reunió del Cecopi —l’òrgan que gestionava l’emergència— fins a les 20:28 hores, quan moltes de les víctimes ja havien mort.
Els grups de l’oposició no sols li recriminaven la seua absència al Cecopi, sinó que a més li exigien que deixara la presidència de la Generalitat i al PP que l’apartara del Palau. A esta pressió, s’afegia la que es respirava al carrer. En la majoria d’actes públics als quals assistia Carlos Mazón, rebia esbroncs i diverses manifestacions massives, promogudes per les associacions de víctimes de la dana i col·lectius socials, li reclamaven que dimitira.
Este ambient, unit a l’avanç de la investigació judicial de la dana, va fer que finalment, el 3 de novembre del 2025 Mazón anunciara la seua renúncia al càrrec de president de la Generalitat. La decisió la va comunicar en una intervenció davant els periodistes. En el seu discurs, va admetre que havia comés “errors”, encara que no per “mala fe”, sinó perquè no li havien traslladat l’abast que podia tindre la situació meteorològica.
Carlos Mazón va continuar exercint com a president en funcions fins que en novembre les Corts van escollir Juanfran Pérez Llorca, fins aleshores síndic del PP en el parlament valencià, com a cap del Consell.
El paper en la causa judicial
Des d’eixe moment, a pesar d’abandonar la presidència de la Generalitat, Carlos Mazón continua com a diputat autonòmic a les Corts. Des del punt de vista de la causa judicial, el fet de ser diputat implica que Mazón tinga la condició d’aforat i, per tant, que sols el puga imputar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana —una opció que el tribunal ha rebutjat— i no un jutge de primera instància, com és el cas del de Catarroja. El que sí que ha pogut fer Carlos Mazón és personar-se en la causa.
Ara per ara, més enllà de les seues obligacions com a diputat i com a portaveu del PP en la comissió de reglament de les Corts, Carlos Mazón està en una oficina de suport com a expresident de la Generalitat que depén de Presidència. Es tracta d’una oficina que contempla l’estatut dels expresidents, que també permet dotar-la de dos llocs de treball, el d’assessorament —que ocupa el seu excap de gabinet José Manuel Cuenca— i el de conductor.
