El Poder Judicial arxiva per unanimitat les queixes de Pradas i Argüeso contra la magistrada que investiga la dana
L'exconsellera Salomé Pradas recorrerà contra l'arxivament de la queixa que qualifica de "precipitat i prematur"
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha avalat per unanimitat arxivar les tres queixes contra la magistrada que investiga la gestió de la dana de València, la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja Núria Ruiz Tobarra.
La primera queixa va ser la presentada per l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada en la causa, que va denunciar la "falta d'imparcialitat" i d'opinions predeterminades de la jutgessa així com "la possible intervenció de persones alienes al procediment judicial", al·ludint a la suposada presència en el jutjat del marit de la magistrada.
Després es va sumar el passat 31 de juliol l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, també investigat, la defensa del qual va demanar la suspensió d'esta magistrada i del seu marit. Més tard va presentar una tercera queixa el lletrat Rubén Gisbert per presumptes ingerències del marit de la jutgessa.
El promotor de l'Acció Disciplinària, Ricardo Conde, va demanar arxivar l'expedient obert a la magistrada, decisió que ha assumit la comissió permanent del CGPJ, segons ha informat en un comunicat.
Queixes sense proves de "solidesa o certesa" suficients
En la resolució es descarta que existisquen proves de solidesa o certesa suficients per a provar la participació del marit de la jutgessa en la instrucció. L'únic element de prova aportat és una gravació sonora després d'una declaració al jutjat (que va ser difosa per un mitjà de comunicació) feta pels denunciants sense previ consentiment de l'autoritat judicial ni del lletrat de l'Administració de Justícia ni de l'advocat que els assistia.
Segons el promotor, esta circumstància invalida per si mateixa la gravació, ja que la llei establix el caràcter reservat de les diligències, per la qual cosa la seua captació subreptícia introduïx un element d'irregularitat que projecta seriosos dubtes sobre el seu valor en un hipotètic expedient disciplinari.
Conde recorda que l'existència d'un arxiu sonor no és prova suficient i cal demostrar l'autenticitat, la traçabilitat i la correspondència amb els fets que es pretenen provar, extrems que han sigut qüestionats per la magistrada i negats tant per la lletrada de l'Administració de Justícia com per la funcionària processal.
Finalment, el promotor destaca el lapse temporal (quasi un any) transcorregut des de la pràctica de les declaracions i la divulgació de les gravacions a través d'un mitjà de comunicació. Un factor que, assenyala, afig incertesa sobre la finalitat i el context de l'aportació dels àudios.
Pradas recorrerà contra l'arxivament de les queixes
La defensa de l'exconsellera Salomé Pradas ha qualificat de "prematur i precipitat" que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haja avalat l'arxivament. En un comunicat, la defensa de Pradas ha anunciat que recorrerà contra l'arxivament d'eixes queixes i que esgotarà "totes les vies previstes per a defendre i tractar de salvaguardar el dret de defensa i a la tutela judicial efectiva" de l'exconsellera.
"Si bé pel CGPJ no es nega la intervenció del magistrat marit de la jutgessa, no pot tampoc descartar-la sense haver pres declaració a les víctimes que afirmen de manera pública i contundent que sí que va intervindre i els va prendre declaració", ha manifestat.
Al seu parer, "si el CGPJ posa en dubte la gravació subreptícia de les mateixes víctimes, res millor que cridar-les perquè la corroboren, cosa que no s'ha fet ni sembla que es vulga fer, i això malgrat que la instrucció de l'expedient ha durat més d'un any".
Per a la defensa, els àudios "no són l'únic element de prova" que han aportat, ja que en diversos escrits han sol·licitat que es prenga declaració a les víctimes i al lletrat "que han manifestat públicament que un altre magistrat, marit de la jutgessa, va intervindre en diligències judicials".
"Fins on sabem (atés que l'expedient és reservat), no s'ha practicat la diligència de prova dirigida a prendre declaració a estes persones, a fi d'investigar els fets denunciats, i que si s'acrediten i verifiquen, suposarien una greu vulneració del dret fonamental al jutge predeterminat per la llei, a la independència judicial i al dret de defensa", ha sostingut.
