Josu Ternera ingressa a la presó de París per a complir la pena de 8 anys

L’històric dirigent etarra va ser detingut aquest dijous, pròfug des del 2002.

Moment del trasllat de Josu Ternera.
Moment del trasllat de Josu Ternera.

L’històric dirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, detingut el dijous als Alps francesos, ha ingressat a la presó a París per a complir la pena de huit anys que tenia pendent a França.

Fonts judicials han indicat que es va decretar presó provisional per a Urrutikoetxea, al qual la Fiscalia de París havia notificat prèviament l’orde de detenció que es va dictar quan va ser condemnat en rebel·lia al juny de 2017.

José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, que va ser cap polític de la banda terrorista ETA, va ser traslladat dijous a la presó de Bonneville després de comparéixer davant un jutge d’aquesta mateixa localitat francesa.

Urrutikoetxea era pròfug de la justícia des de novembre de 2002, quan va fer l’última aparició pública a la seu de les Nacions Unides a Ginebra (Suïssa), en companyia d’Arnaldo Otegi, en una reunió amb periodistes de l’Associació de Corresponsals Acreditats.

L’Audiència Nacional reclamarà Ternera per 4 causes

L’Audiència Nacional demanarà França el lliurament de Ternera perquè siga jutjat a Espanya per quatre causes que té pendents i sobre les quals continuen en vigor ordres internacionals i europees de detenció i lliurament.

Ternera està acusat de donar l’orde de l’atemptat en 1987 contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, en el qual van morir onze persones –sis de les quals xiquets–, i pel qual va ser processat el 2002 pel jutjat central d’instrucció número 2 de l’Audiència Nacional. De fet, aquest mes de maig estava citat a declarar en la causa. 

També se’l reclamarà per l’assassinat, el 1980, del directiu de Michelin Luis María Hergueta Guinea, pel qual va ser processat el 2005 pel jutjat central d’instrucció número 1.

Sobre l’excap polític d’ETA continua vigent una investigació del jutjat central d’instrucció número 3 contra cinc exdirigents etarres per crims de lesa humanitat en relació amb els atemptats que la direcció de la banda va ordenar cometre a partir de 2004, data en la qual va entrar en vigor a Espanya aquesta figura penal. 

Finalment, haurà de respondre en la causa pel finançament d’ETA a través de les herriko tabernes, el sumari del qual va ser processat per integració en banda armada. Els principals acusats en aquest procediment van ser condemnats a penes inferiors als tres anys, malgrat la petició fiscal inicial d’entre 8 i 12 anys, per l’excessiva dilació en el procés. 

També et pot interessar