Joaquim Bosch: "El problema [de la corrupció] el tenim a les institucions, val més no tirar la culpa a la paella"

La corrupció ha marcat amb ferro roent l'actualitat espanyola en les últimes dècades i ha inoculat una certa resignació entre la societat i la percepció d'un problema cultural, incardinat en l'ADN d'Espanya. El magistrat Joaquim Bosch es rebel·la contra aquesta visió fatalista en el seu llibre La patria en la cartera, en què dissecciona l'origen i el tarannà de la corrupció espanyola i que aquest dilluns ha presentat en Les notícies del matí.

"La cultura és la que és, però... que la justícia espanyola funcione com funciona és un problema cultural o de falta de recursos i de voluntat política de tindre els instruments per a perseguir la corrupció?" —ha raonat Bosch en els micròfons d'À Punt—. "El dia que tinguem una justícia tan ràpida com l'alemanya o la danesa i continuen els temps per a resoldre els casos de corrupció, podrem tirar-li la culpa a la situació cultural".

"Val més no tirar-li la culpa a la paella o la sangria, el problema el tenim a les institucions", ha advertit el magistrat, que assenyala una situació estructural que, en la seua opinió, emana en bona part del "conflicte d'interessos" entre les institucions i la política, ja que "els canvis depenen dels partits". "Hi ha un conflicte perquè créixer institucionalment, en termes democràtics, limita el poder que encara tenen les cúpules dels partits", ha explicat.

Hi ha un conflicte perquè créixer institucionalment, en termes democràtics, limita el poder dels partits

I en el marc d'aquesta "disputa", el magistrat situa l'absència d'una agència espanyola antifrau, el fet que al desembre caducara el termini que Brussel·les havia donat a Espanya per a millorar la protecció legal a les persones denunciants de casos de corrupció, o la falta d'un mecanisme de control sobre els 7.000 càrrecs de confiança que contracten els partits polítics, una situació que, com recorda, no té equivalent a la UE.

"Tenim un dèficit institucional que es pot resoldre si hi ha voluntat política (...), però en la mesura que no abordem les reformes [per a frenar la corrupció], pot haver-hi retrocessos", adverteix el portaveu valencià de l'associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia, que adverteix de la gestió del mannà de fons europeus per a la reconstrucció de l'economia postpandèmia. "Em preocupa perquè està demostrat que on hi ha grans quantitats de diners i no hi ha controls, hi pot aflorar la corrupció", ha afirmat en Les notícies del matí.

En la mesura que no abordem les reformes [per a frenar la corrupció], pot haver-hi retrocessos

Bosch situa les arrels del problema a les acaballes del segle XIX i principis del XX, amb la Restauració, quan Espanya va començar a allunyar-se dels esforços dels països europeus del seu entorn per a controlar la corrupció. I explica que si bé el reformisme democràtic de la Segona República va intentar recuperar el temps perdut, la Guerra Civil i els quaranta anys de franquisme van sepultar tota iniciativa i van agreujar enormement la distància amb Europa, alhora que normalitzava les xarxes clientelistes i els comportaments que ens persegueixen fins hui.

No obstant això, el magistrat no vol tirar la culpa a la història recent del país, un element de distorsió del qual responsabilitza el conjunt de la ciutadania, no només els polítics. "El problema no és tant d'una cultura... com de falta de consciència de l'universalisme ètic. D'entendre que tothom té els mateixos drets, que són iguals per a tots", una visió que entén que compta amb avantatge als països protestants, però que entén que encara s'està a temps de corregir amb formació en valors ètics en l'àmbit educatiu i en les institucions.