Sánchez, escridassat en arribar a la desfilada del 12 d'octubre

Una multitud ha rebut amb insults el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la tradicional desfilada que se celebra dimecres a Madrid amb motiu del 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. El cap de l'executiu espanyol ha arribat uns quants minuts tard enmig d'una gran xiulada i mentre l'escridassaven "cabró" o "fill de puta", entre altres exabruptes. La tardança de Sánchez ha retardat la baixada dels reis del cotxe oficial, que han hagut d'esperar que arribara perquè poguera unir-se a la comitiva oficial que havia de rebre'ls. 

A les 11:00 hores, en la plaça de Lima de Madrid, estaven ja situats esperant als monarques la ministra de Defensa, Margarita Robles; el cap d'estat major de la Defensa, l'almirall general Teodoro López Calderón; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcalde de la capital d'Espanya, José Luis Martínez Almeida, però no Sánchez.

El retard del dirigent espanyol no l'ha salvat en cap cas dels xiulits, esbroncades i fins i tot insults d'una part de la ciutadania, que li ha demanat a crits que presente la dimissió. 

La desfilada del 12 d'octubre recupera enguany l'esplendor tradicional després de les restriccions imposades en les dues últimes edicions per la pandèmia. Hi participen més de 4.000 militars, 150 militars i 84 aeronaus abrigats per milers de persones que, des de primera hora del matí, han inundat amb banderes d'Espanya el passeig de la Castellana.

En les tribunes principals estan els membres del govern espanyol, representants de les principals institucions de l'Estat i líders dels partits polítics, que han tingut fins i tot oportunitat d'intercanviar algunes paraules abans de l'inici de la desfilada. S'hi ha pogut veure parlant, per exemple, els líders del PP i de Vox: Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.

En representació del govern valencià s'ha desplaçat a Madrid el president de la Generalitat, Ximo Puig. Els dos únics presidents autonòmics que han faltat a la cita, com sol ser habitual cada any, són el basc Iñigo Urkullu i el català Pere Aragonès.

Crisi institucional per la renovació del CGPJ

Durant la conversa amb periodistes en la recepció del Palau Reial, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que vol que el govern espanyol es comprometa per escrit a reformar la llei per a l'elecció del Consell General del Poder Judicial.

El responsable popular ha dit que, encara que no vol dir "res que puga perjudicar" el diàleg iniciat aquest dilluns, sí que espera que hi haja un "compromís per escrit" del govern per a canviar la llei de 1985. Feijóo ha assegurat que han de ser els jutges i juristes els que trien el màxim òrgan, i alhora ha reiterat una vegada més que si ell arriba a la Moncloa reformarà aquesta llei.

En tot cas, el president de l'executiu ha deixat clar que no hi haurà un compromís per escrit. A més, ha recordat que els dos intents anteriors del PP de reformar la llei del poder judicial en el Congrés no van aconseguir el suport necessari i que els 'populars' no tenen en aquests moments la majoria necessària.

El cap del govern ha reconegut que la renúncia de Lesmes, que s'ha fet efectiva precisament aquest dimecres, ha generat una "crisi institucional de primer nivell" i ha coincidit amb Feijóo en la necessitat d'arribar a un acord. Sánchez s'ha mostrat partidari de no "subratllar les diferències" entre Govern i PP, sinó a deixar clara la voluntat de l'executiu de complir la Constitució.

Sánchez assegura que valorarà les enquestes "quan arribe el moment"

D'altra banda, Sánchez també ha parlat en clau electoral. El president ha deixat clar que ara mateix no està pendent de les enquestes adverses per al PSOE de cara a la doble cita amb les urnes de 2023, ja que en aquests moments està centrat en l'aprovació dels pressupostos.

"Les enquestes es veuran quan arribe el moment" ha declarat el president. "Aleshores li donarem la volta a la truita", ha continuat, assegurant que per la seua part lluitarà "fins a l'últim segon", ha defensat.

Sánchez confia que els ciutadans reconeixeran les "respostes progressistes" que el Govern ha donat a les dures circumstàncies viscudes durant aquest mandat.