Grau es desvincula dels pagaments en les campanyes investigades en el cas Taula i l'exsecretària García Fuster admet haver mentit

L'exsecretària del PP a l'Ajuntament de València Mari Carmen García Fuster ha defés aquest dilluns la legalitat dels pagaments de les campanyes del PP de la ciutat de València en 2007 i 2011, investigades en la peça A d'Imelsa. L'exassessora del grup municipal, mà dreta de l'exalcaldessa Rita Barberà, ha informat de diners de curs "legal i absolutament lícit" que s'ingressaven en el compte del partit provincial i de què, assegura, estaven al corrent els gerents. Entre aquestes quantitats hi havia els donatius, un d'ells de 100.000 euros, que ha atribuït a Conchita García-Lliberós, "una fantàstica persona a tots els nivells, col·laboradora en el partit", des de temps d'Aliança Popular. García Fuster, que no ha sabut concretar si aquesta dona exercia de recaptadora del partit, ha assegurat haver mentit en la fase d'instrucció, quan va al·ludir a l'existència d'una figura així en el PP.  

"M'ho vaig inventar. Vaig pensar que concentraria totes les sospites i tancaria un cercle en aquella persona. El contrari era complicar la vida, de manera injusta, a moltes persones. Tota aquella gent anònima, donants… Si començava a donar noms, els investigarien… I vaig entendre que era molt injust", ha manifestat.

L'exassessora del PP, a qui representa com a advocat el cunyat de Barberà, José Maria Corbín (investigat en el cas Azud), ha admés la gestió dels diners del grup, en el seu paper de secretària. Ha explicat els dos comptes corrents del partit, en un dels quals els càrrecs públics "pagaven una espècie d'impost revolucionari", de 60 euros "per al manteniment del partit". García Fuster també ha justificat en unes estrenes i uns diners d'un premi menor de la loteria els sobres amb 3.000 i 1.100 euros en efectiu localitzat en l'escorcoll del seu domicili. 

Grau: "La meua funció no era aquesta"

Per la seua part, qui va ser primer tinent d'alcalde, regidor d'Hisenda i Turisme i portaveu del grup municipal, Alfons Grau, s'ha desvinculat del control o la captació dels diners de les campanyes sota sospita. La seua funció, ha dit, "no era aquesta". Tampoc signava contractes ni efectuava pagaments. Es limitava, segons ha explicat, a "redactar el programa electoral, recaptar informació dels companys per a veure quins projectes tenien i coordinar-se amb la resta de companys". Preguntat per la campanya de 2007 encarregada a Laterne, que està en el nucli de l'acusació, ha explicat que només transmetia a l'empresa els acords presos en les reunions municipals perquè els executaren. "Imagine que ho pagaria el grup o el partit, no ho sé. Jo no encarregue res. Em deien 'Ves-te'n amb eixos senyors', que havien portat la campanya de 2003 sense cap problema, 'i dis-los que munten això'", ha explicat. 

Grau ha dissociat la contractació de la seua relació amb l'expropietari de Laterne, Vicente Sáez, que ha reduït al coneixement mutu, que no amistat, quan va coincidir amb son pare a l'hospital, quan exercia de metge. De l'exassessor Jesús Gordillo, principal denunciat del cas, ha dit que el va contractar al consistori a petició de la seua exmuller, que va atendre la dona de Gordillo en el part.

L'exvicealcalde de València ha explicat que li van causar una "perplexitat absoluta" les "declaracions escandaloses" de Gordillo de 2016, "acusant-me de no sé què". "És l'última persona que pensaria que té algun interés en perjudicar-me perquè l'única cosa que havia fet era ajudar-lo", ha insistit. I ha negat haver-li donat 350.000 euros per a pagar Lanterne, o haver-li ordenat xecs d'empreses o societats o fer factures per a justificar lliuraments de diners. Sobre la seua relació amb algunes societats i empresaris per les quals se li ha preguntat, ha dit que era "purament institucional".