El govern espanyol aprova la llei de violència vicària, que retira automàticament la pàtria potestat als condemnats per crims masclistes

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts, en segona volta, l'avantprojecte de la futura llei de violència vicària, a través de la qual els agressors masclistes utilitzen els fills o éssers estimats de les parelles o exparelles com una ferramenta per a fer-los mal psicològicament. En la nova norma, esta classe de violència de gènere estarà contemplada en el Codi Penal com un agreujant —i no com un delicte específic sobre la integritat moral de les dones—, com es plantejava en versions anteriors del text. Això significa, tal com ha explicat en la roda de premsa posterior la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que el delicte sobre el qual s'aplique este agreujant haurà de castigar-se en la forqueta més alta de la pena que tinga establida.

A més d'entendre la violència vicària masclista com circumstància agreujant per raó de gènere, la norma amplia les persones incloses, no sols els menors i els majors amb discapacitat, sinó també altres descendents —com nets i netes—, ascendents —mares i pares— o també altres membres de l'entorn familiar de la dona víctima —germans, germanes o la parella actual, si la té—. També preveu, entre altres mesures, la suspensió de manera automàtica de la pàtria potestat als maltractadors condemnats en sentència ferma.

La nova legislació, que encara haurà de rebre llum verda al Congrés, ha arribat a la taula en la reunió setmanal del govern espanyol després de mesos de debat entre els diferents ministeris per a incorporar aspectes que no estaven inclosos en el text inicial, conegut el 2025. L'executiu que conformen la coalició PSOE-Sumar va decidir ajornar al febrer l'aprovació del projecte impulsat per Igualtat, que va proposar la norma junt amb Joventut i Infància i Justícia. L'esborrany, donat a conéixer hui, inclou la reforma de deu normes per a incorporar mesures específiques contra la violència vicària. Entre les novetats destaquen l'automatisme en la retirada de la pàtria potestat, la modificació de l'estratègia penal i l'obligatorietat d'escoltar els menors abans de decidir sobre la seua guarda i custòdia.

La llei, pionera a escala europea, definix jurídicament la violència que, amb objectiu de causar dolor o sofriment a les dones, s'exercix per parelles o exparelles contra fills i filles o altres persones amb un vincle afectiu, i inclou a la violència vicària en el Codi Penal com una circumstància agreujant per raó de gènere per a aplicar una pena superior.

Durant la roda de premsa, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha remarcat que el projecte està "treballat de baix a dalt", amb les associacions de mares protectores i de víctimes: "És rigorós en la part tècnica, però molt proper a les vivències de violència que, lamentablement, patixen moltes famílies, mares, fills i filles", ha resumit. La premissa de partida, segons ha dit, és que "la violència vicària és violència de gènere i així ho desenvoluparem". També ha assenyalat que un segon objectiu important que complix este projecte en l'actual context "negacionista, de reversió de drets i del feminisme" és continuar avançant en el desenvolupament de polítiques dirigides a lluitar contra la violència de gènere.

Una negociació llarga

El retard de l'aprovació ve motivat per les discrepàncies entre els tres ministeris implicats, fonamentalment Joventut i Infància i Justícia. El departament pilotat per Sira Rego va anunciar que es desmarcava del projecte per la negativa del ministeri de Félix Bolaños a modificar qüestions que podrien implicar riscos per a la protecció de les víctimes, com van advertir associacions feministes.

Joventut plantejava modificacions relatives a la tipificació de la violència vicària, el règim de visites, la pàtria potestat i el dret d'escolta de xiquets i adolescents, i considerava inacceptable que el text inicial encara permetera a l'agressor mantindre contacte amb fills i filles víctimes de violència vicària o de gènere. I ho va fer després que la coordinadora estatal per a l'Erradicació de la Violència Vicària i la Violència de Gènere Institucional advertira en una carta que el text legal, tal com estava plantejat, podria deixar les mares víctimes en una situació d'inseguretat jurídica.

El desacord en el punt de partida va motivar l'elaboració d'un nou text que va enviar-se al Consell General del Poder Judicial (CPGJ). L'organisme va avalar per unanimitat en un segon informe, en termes generals encara que amb algunes recomanacions, nous aspectes no inclosos en el projecte inicial, com ara la privació de la pàtria potestat en els casos de sentència ferma per violència de gènere. En este apartat, va assenyalar que "ha de preveure's la possibilitat de revisar la privació de pàtria potestat quan està justificat per l'interés superior del menor".

Retirada automàtica de la pàtria potestat i escolta al menor

El nou text establix la privació automàtica de la pàtria potestat en el moment en què existisca una sentència condemnatòria ferma per delictes greus de violència de gènere o comesa sobre els menors. Així mateix, preveu la possibilitat d'acordar la privació de la pàtria potestat en cas d'indicis fundats de violència o de progenitor incurs en procés judicial per determinats delictes.

Des del Ministeri d'Igualtat s'ha reconegut que l'encaix d'esta mesura "no ha sigut fàcil", però s'ha defensat que és una proposta "justa". "La premissa és clara. Un maltractador, una persona violenta, mai pot ser un bon pare", ha assegurat Redondo, que ha precisat tot seguit que la pàtria potestat només es podria recuperar quan hi haja una "cancel·lació completa" dels antecedents penals.

Quant a la guarda i custòdia i al règim de visites, se suspenen quan hi haja en curs un procediment per violència de gènere o per violència vicària, o quan hi haja indicis racionals que s'està produint eixa violència en el si de la família. A més, la norma introduïx l'obligatorietat d'escoltar el menor i avaluar la relació paternofilial. En cas que no es puga escoltar directament el menut o menuda, el text possibilita que altres persones, sense necessitat de ser representants legals, puguen posar sobre la taula la voluntat del menor. També s'agilitzaran els procediments de pàtria potestat, alterant l'article 748 de la Llei d'enjudiciament civil, amb l'objectiu que es tramite per juí verbal, facilitant i agilitzant la resolució.

Canvi d'estratègia penal

El text de la norma en la primera versió reformava l'article 173 del Codi Penal per a tipificar la violència vicària com un delicte contra la integritat moral de les dones. Però en l'aprovació de l'avantprojecte definitiu destaca un canvi en l'estratègia inicial perquè finalment s'ha optat per introduir un agreujant de gènere específic en l'article 22.4. Fonts ministerials han precisat que esta fórmula evita que la regulació "vaja en contra de les mares protectores".

D'altra banda, s'incorpora al Codi Penal una pena accessòria que prohibix que els agressors vicaris difonguen públicament detalls dels crims comesos, a través de missatges, textos, imatges o altres continguts, per tal d'evitar que es repetisca el que va succeir amb la publicació del llibre El odio sobre l'assassí José Bretón, empresonat per matar els dos fills.

Després de quasi un any, el projecte que opta a convertir-se en la primera llei integral sobre violència vicària arriba al Consell de Ministres per a la remissió al Congrés, en un context en el qual 68 menors han sigut assassinats des del 2013, tres des que ha començat l'any, segons les estadístiques oficials.