El govern espanyol aprova este dimarts la llei de violència vicària que la tipifica com a delicte específic en el Codi Penal
La futura norma, que retira la pàtria potestat als pares amb sentència ferma per crims masclistes, s'ha retardat per discrepàncies durant la negociació entre els ministeris d'Infància i Justícia
El Consell de Ministres aprova este dimarts, en segona volta, l'avantprojecte de la futura llei de violència vicària, a través de la qual els agressors masclistes utilitzen els fills o éssers estimats de les parelles o exparelles com una ferramenta per a fer-los mal psicològicament. En la nova norma, esta classe de violència de gènere queda tipificada de manera específica en el Codi Penal com un delicte sobre la integritat moral de les dones.
La nova legislació, que encara haurà de rebre llum verda al Congrés, ha arribat a la taula en la reunió setmanal del govern espanyol després de mesos de debat entre els diferents ministeris per a incorporar aspectes que no estaven inclosos en el text inicial. L'executiu que conformen la coalició PSOE-Sumar va decidir ajornar al febrer l'aprovació del projecte impulsat per Igualtat, que va proposar la norma junt amb Joventut i Infància i Justícia, i que incorpora mesures específiques contra la violència vicària.
El retard de l'aprovació ve motivat per les discrepàncies entre els ministeris implicats, fonamentalment Joventut i Infància i Justícia. El departament pilotat per Sira Rego va anunciar que es desmarcava del projecte per la negativa del ministeri de Félix Bolaños a modificar qüestions que podrien implicar riscos per a la protecció de les víctimes, com van advertir associacions feministes.
Joventut plantejava modificacions relatives a la tipificació de la violència vicària, el règim de visites, la pàtria potestat i el dret d'escolta de xiquets i adolescents, i considerava inacceptable que el text inicial encara permetera a l'agressor mantindre contacte amb fills i filles víctimes de violència vicària o de gènere. I ho va fer després que la coordinadora estatal per a l'Erradicació de la Violència Vicària i la Violència de Gènere Institucional advertira en una carta que el text legal, tal com estava plantejat, podria deixar les mares víctimes en una situació d'inseguretat jurídica.
Tot això va motivar l'elaboració d'un nou text que va enviar-se al Consell General del Poder Judicial (CPGJ). L'organisme va avalar per unanimitat en un segon informe, en termes generals encara que amb algunes recomanacions, nous aspectes no inclosos en el projecte inicial, com ara la privació de la pàtria potestat en els casos de sentència ferma per violència de gènere. En este apartat, va assenyalar que "ha de preveure's la possibilitat de revisar la privació de pàtria potestat quan està justificat per l'interés superior del menor".
A falta de concretar els nous preceptes inclosos, el text de la norma en la primera versió introduïa al Codi Penal un nou article que tipifica la violència vicària com un delicte contra la integritat moral de les dones. També contemplava una pena accessòria que prohibix que els agressors vicaris difonguen públicament detalls dels crims comesos per tal d'evitar que es repetisca el que va succeir amb la publicació del llibre El odio sobre l'assassí José Bretón, empresonat per matar els dos fills. A més, incloïa la modificació del Codi Civil perquè tant els menors d'edat com els majors amb discapacitat necessitats d'especial protecció siguen obligatòriament escoltats per un tribunal abans d'acordar un règim de custòdia o de visites, entre altres aspectes.
Després de quasi un any, el projecte que opta a convertir-se en la primera llei integral sobre violència vicària arriba al Consell de Ministres per a la remissió al Congrés, en un context en el qual 68 menors han sigut assassinats des de 2013, tres des que ha començat l'any, segons les estadístiques oficials.
