El govern demana incloure les llengües cooficials en l'agenda de ministres de la UE
El punt s'inclourà en la reunió ministerial d'Afers Generals del 19 de març
Espanya vol que el reconeixement del català, el gallec i el basc com a llengües de la Unió Europea estiga en l'orde del dia del pròxim Consell de Ministres d'Afers Generals, que serà el 19 de març. L'executiu ha donat a conéixer aquesta sol·licitud a la resta de socis comunitaris durant una reunió d'ambaixadors a Brussel·les aquest dimecres, precisament en la vespra de la votació de la llei d'amnistia en la comissió de justícia del Congrés.
Si bé tractar les llengües cooficials espanyoles no figurava en l'orde del dia provisional, cada delegació pot sol·licitar afegir un tema addicional als punts fixats de la reunió. En aquest cas, s'espera un memoràndum per a fer balanç del cas.
La delegació espanyola ha demanat que es tracte com a assumpte AOB. Això en la pràctica suposa que és només un punt informatiu, que en principi no ha d'obrir cap debat o discussió, però això no impedeix que una altra delegació decidisca prendre la paraula en aquest moment. Per ara, no hi ha hagut cap treball preparatori sobre el tema pels grups tècnics del Consell.
Fora del torn espanyol de la presidència europea
L'última vegada que aquest cas va estar en l'agenda dels Vint-i-set va ser en l'última reunió en què Espanya va controlar l'agenda com a presidència de torn del Consell de la UE, el desembre passat. Amb el relleu pres per Bèlgica en la presidència rotatòria el gener, el cas va eixir de l'orde del dia dels ministres europeus i va quedar relegat, a l'espera que hi haguera avanços de gran importància en els grups tècnics, ja que els socis reclamen dictàmens jurídics i avaluacions d'impacte abans de decidir sobre una eventual modificació del reglament (que, en tot cas, requeriria de la unanimitat dels Vint-i-set).
Durant el semestre espanyol, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, va acudir repetidament a les reunions d'Afers Generals per a defensar l'especificitat del cas espanyol i garantir a la resta de socis que Espanya assumiria el cost de reconéixer com a oficials les tres llengües. Amb aquest gest, Espanya renunciava a una de les claus del reglament d'idiomes de la UE, que garanteix que la despesa de traducció i interpretació que implica l'oficialitat és a càrrec de les arques comunitàries.
No obstant això, els països socis continuen reclamant informes que aclarisquen quin seria el cost del canvi de les regles per al català, el gallec i el basc, i quin seria l'encaix jurídic per a evitar un "efecte dòmino" amb altres llengües regionals a la UE, entre altres qüestions.
Un cost d'uns 132 milions d'euros
Al desembre, la Comissió Europea va fer una estimació preliminar del cost, que va fixar en uns 132 milions. La xifra està basada en l'experiència amb altres llengües, si bé els serveis comunitaris no podrien donar dades precises fins a conéixer detalladament el "règim transicional" que planteja Espanya per a desplegar aquestes llengües: primer el català i, més tard, les altres dues llengües cooficials.
Aquest moviment del govern coincideix també amb la carta que divendres passat va remetre el ministre Albares a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, on demanava un acord administratiu que permeta usar el català, el gallec i el basc en les sessions plenàries de l'Eurocambra, en línia amb altres acords similars que Espanya va tancar fa anys amb altres institucions comunitàries.
