Gisbert, sobre el presumpte assetjament d'Alvise: "M'he posat en la pell de les víctimes. Denunciar no sempre és fàcil"

Entre 200 i 300 missatges, insults i amenaces diàries va rebre la fiscal delegada de Delictes d'Odi i Discriminació de València en les xarxes socials després de dos publicacions en Telegram de l'eurodiputat Luis Pérez Fernández, Alvise, assenyalant-la. "Excedien la crítica, fins i tot amb amenaces. Compartien la meua foto, deien 'tic, toc, t'ha arribat el moment', parlaven de violar-me en grup", recorda Susanna Gisbert, que assegura que es va veure obligada a posar en privat el seu compte d'Instagram i denúncia, fins i tot, un intent d'apoderar-se del compte de la filla.

Gisbert ha contat l'experiència en Les Notícies del Matí este dilluns, tres dies després que Alvise declarara al Tribunal Suprem pel presumpte assetjament a la fiscal, després de la denúncia d'esta. L'eurodiputat de la plataforma ultra S'ha Acabat la Festa es va excusar en la "crítica política", un argument que qüestiona la delegada del ministeri públic contra Delictes d'Odi i Discriminació. "És curiós que parle de crítica política, quan l'assumpte que va desencadenar els atacs va ser una qualificació tècnica que vaig fer en el treball a una persona no pública, a qui demanava pena per delicte d'odi, que és la meua especialitat", subratlla Gisbert.

Pensem que les agressions verbals són lliures i no ho són. La llibertat d'expressió, com tots els drets fonamentals, també té límits

Objecta també l'argument de la "llibertat d'expressió" a què, igualment, ha apel·lat el denunciat. "Pensem que les agressions verbals són lliures i no ho són. No hi ha més que mirar la jurisprudència. Generalitzar, dir que tots són delinqüents, generar un ambient d'odi ni és una crítica ni entra en la lliberta d'expressió que, com tots els drets fonamentals, també té límits", ha subratllat.

L'experiència, de moment, només té una derivada positiva per a la fiscal. Diu que l'ha servit per a renovar "l'exercici d'empatia amb les víctimes". "Vaig posar-me en la seua pell. Denunciar no és sempre fàcil. Comprenc més els dubtes a l'hora de fer el pas. Jo, coneixent el procés, no tinc por d'endinsar-m'hi, però què serà d'una persona que no té tots els coneixements? Sempre ho he pensat, però ara, més", ha explicat en el temps de tertúlia d'À Punt.

Demana legislar per a acabar amb l'anonimat a les xarxes

La fiscal de delictes d'odi creu que "la polarització" i la falta de recursos per a processar la informació real està alimentant estes manifestacions d'odi. La gent no accedix a informació contrastada com la d'un diari, sinó a qui li diu el que vol sentir, qui reforça el seu missatge. La gent jove no està preparada per a respondre a eixos missatges, que sovint creu com una veritat universal", ha reflexionat.

En opinió de Gisbert, la solució ha de passar per l'educació, formar en la gestió de la informació i en una nova legislació que acabe amb l'anonimat a les xarxes, que protegix els agressors. "La solució no està tant en la via penal com en legislar perquè siga obligatori identificar-se, com en qualsevol activitat. El problema és que no sempre tenim els mitjans per a identificar responsables i preservar continguts. X ara mateix només et demana un correu electrònic per a donar-te d'alta", ha explicat.

Els dos missatges d'Alvise: "Ara les perseguides són elles"

La causa sobre Alvise naix de dos missatges que l'eurodiputat va publicar al gener i febrer del 2024 contra Gisbert en un canal de Telegram amb 40.000 seguidors. En el primer, va acusar els fiscals de delictes d'odi de dur a terme una persecució ideològica contra els que parlen "d'invasió migratòria". Va publicar la imatge de Susanna Gisbert i va instar a buscar les identitats de la resta. La publicació va generar centenars de reaccions dins i fora del canal contra Gisbert, que va començar a rebre tota mena d'insults a les xarxes socials. Alvise acabaria publicant un segon missatge amb una altra foto de la fiscal al costat d'una periodista, acompanyat del text: "Ara les perseguides són elles".

El Suprem investiga Alvise per un presumpte delicte d'assetjament. La causa va arrancar en el jutjat d'instrucció número 5 de València després de la denúncia de Gisbert per un presumpte delicte d'injúries a funcionari públic, coaccions i odi a través de xarxes socials.