La Generalitat tanca el 2022 amb un resultat negatiu de -3.206 milions

El Ple del Consell ha aprovat aquest dijous el compte general de la Generalitat de l'exercici 2022 per a la remissió a la Sindicatura de Comptes, que certifica "la consolidació de l'estat de benestar" en el primer any postcovid amb "la inversió més gran social de la història", en arribar als 16.829 milions d'euros. Els comptes reflecteixen, d'altra banda, que el resultat economicopatrimonial ascendeix a -3.206 milions d'euros, enfront dels -1.200 de l'exercici anterior.

Així ho ha detallat aquest dijous el conseller d'Hisenda en funcions, Arcadi España, en la roda de premsa posterior al Ple del Consell, en la qual ha subratllat que la resposta valenciana a la pandèmia va suposar "un salt el 2020 i el 2021" quant als recursos destinats fins llavors als serveis públics fonamentals, "especialment a sanitat, serveis socials, educació i ocupació, en passar dels 13.800 milions que s'invertien el 2019 a superar la barrera dels 16.000 milions ja el 2021".

El conseller ha reivindicat que el 2022 "s'ha consolidat aquest esforç social" i la Generalitat destinarà a l'escut social "la dotació més gran fins hui", 16.829 milions d'euros, cosa que significa que "quasi nou de cada deu euros gestionats pel Govern valencià van dirigits a la sanitat, l'educació, la dependència i les famílies vulnerables, l'ocupació o l'habitatge".

Concretament, els 16.829 milions destinats als serveis públics fonamentals suposen el 86,3% de les obligacions no financeres, que en total ascendeixen a 19.495, que són "els fons gestionats per la Generalitat per a les diferents polítiques, sense incloure els capítols del pressupost que reflecteixen els venciments i les operacions de refinançament del deute", ha explicat.

En aquest sentit, Arcadi España ha defés que en aquests huit anys "s'ha fet un gir de 180 graus a les prioritats de la Generalitat" amb la finalitat de "garantir una sanitat, educació i protecció social equiparable a la resta dels espanyols". "Partíem del furgó de cua de les CCAA quant a despesa social", ha lamentat.

Sobre aquest tema, ha apuntat que la despesa social en el pressupost liquidat del 2014 "va suposar el 80,3% de les obligacions no financeres", cosa que significa que en huit anys "el pes de la inversió efectiva en les polítiques socials s'ha incrementat en sis punts".

Sanitat i educació

Aquest "esforç", segons España, ha suposat destinar 5.362 milions més que en 2014 a garantir "la igualtat d'oportunitats i el benestar dels valencians, un 47% més de recursos que fa huit anys". En concret, l'àrea que concentra el volum més gran de fons és Sanitat. Així, més de 4 de cada 10 euros (41,9%) de la despesa en polítiques de la Generalitat es destina a l'atenció i a les infraestructures sanitàries, amb un total de 8.161 milions.

La segueix Educació que, amb 5.992 milions, absorbeix el 30,7%, amb un augment del 58,6% en els últims huit anys; i Igualtat i Polítiques Inclusives, 1.948 milions, el 10% de les obligacions no financeres, que comporten que la dotació per a aquestes polítiques quasi s'ha triplicat —180% d'increment—.

La pujada més gran, en ocupació

Amb tot, la pujada més gran es registra en ocupació amb el SERVEF-Labora, que ha liquidat una inversió de 509 milions, quasi quatre vegades més que fa huit anys —un 284,3% més—, quan a penes va gestionar 132 milions, la qual cosa ha contribuït a "recuperar i fins i tot superar els nivells d'ocupació previs a la pandèmia, amb més de dos milions d'afiliats a la Seguretat Social", ha ressaltat el conseller, que ha subratllat que les polítiques actives d'ocupació van suposar "quasi el 3% de la despesa no financera de la Generalitat". Quant a Habitatge, ha vist créixer els seus fons un 80%, fins a gestionar el 2022 un total de 220 milions d'euros.

"L'escut social valencià va salvar vides i és un signe distintiu de la Comunitat Valenciana i la garantia més gran per a protegir els nostres majors, fills, persones vulnerables i al conjunt de valencians i valencianes enfront de qualsevol eventualitat que es puga presentar en el futur", ha defensat. "Aquesta —ha insistit— ha sigut la gran lliçó de la pandèmia i no renunciarem a aquest escut, per la qual cosa qualsevol retallada o intent de reducció o privatització trobarà els valencians davant".

El conseller d'Hisenda en funcions ha informat d'aquestes dades després de l'aprovació pel Ple del Consell del compte general, que està integrada pel compte de l'Administració i les dels organismes autònoms, així com pels resultats i informes d'auditoria rendides per les entitats públiques empresarials, les de dret públic, les societats públiques, les fundacions, els consorcis i les universitats.

Transferències i subvencions

En aquesta mateixa línia, ha valorat que el compte general "posa en relleu la injecció, en els tres anys de crisi pandèmica, invasió d'Ucraïna i inflació, de més de 21.000 milions en ajudes, subvencions i transferències a empreses, famílies i treballadors i treballadores valencianes".

En concret, el 2022 les transferències i subvencions concedides pel Consell per a augmentar el suport econòmic a les famílies més vulnerables i "enfortir l'escut social i garantir la solvència i viabilitat" dels negocis afectats han aconseguit els 7.421 milions d'euros, que "se sumen als 7.382 milions de 2021 i als 6.263 milions de 2020".

"Mai la Generalitat ha destinat al teixit productiu valencià i a les famílies una transferència de recursos d'aquesta magnitud, com reflecteix el compte de l'Administració", ha indicat.

Resultat economicopatrimonial

Quant al resultat economicopatrimonial de la Generalitat, se situa el 2022 en -3.206,7 milions d'euros, una xifra que ha defés el conseller que és "coherent amb el dèficit pressupostari ajustat de l'exercici, que va ser de 2.795 milions d'euros". "No teníem una altra alternativa", ha arguït, al mateix temps que ha reivindicat que la Generalitat ha apostat pels serveis públics "encara que haguera d'incrementar el deute" enfront de l'alternativa d'"assumir una situació de retallades que no hem estat disposats a acceptar".

Sobre aquest tema, Arcadi España ha incidit en el fet que aquest resultat reflecteix, no obstant això, "l'aposta de la Generalitat pel manteniment de l'escut social de la Comunitat Valenciana i les ajudes a les empreses i treballadors s'ha traduït, en un context d'infrafinançament crònic i després de la finalització de les aportacions extraordinàries per la covid".

En aquest context, ha assegurat que "l'esforç inversor" de la Generalitat ha sigut possible, "mentre no s'escometa la reforma del sistema de finançament autonòmic", per la cobertura financera de l'Estat dels dèficits generats.

El compte de l'Administració del 2022 reflecteix que els drets reconeguts nets corresponents al capítol de passius financers van ascendir a 9.419 milions, que en "la gran majoria" corresponen a operacions de refinançament dels venciments a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), ha precisat.

El 84,5% d'aquests drets, 7.959 milions, es van nodrir dels mecanismes de finançament de l'Estat —compartiments FLA i React-EU—, mentre que els 1.460 milions restants tenen l'origen en préstecs a llarg termini refinançats per la banca espanyola.

Davant aquesta situació, ha argumentat la necessitat "més que mai" de reforçar el model de finançament per a garantir "la solvència pressupostària de la Generalitat". En qualsevol cas, ha garantit que mentre "no es faça realitat" el nou model, l'aposta d'aquest Consell "ha sigut la de garantir uns serveis públics dignes a l'altura de la resta de CCAA".