La Fiscalia vol evitar penes de presó per als qui inciten a l'odi en les xarxes

La Fiscalia General sol·licita també protecció per als denunciants de corrupció i alerta sobre el preocupant augment dels casos d'agressions per violència masclista, sobretot per part de menors.

Pel que fa a la violència de gènere, la fiscalia considera que la major part de les víctimes no confien en la justícia
Pel que fa a la violència de gènere, la fiscalia considera que la major part de les víctimes no confien en la justícia

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, vol corregir el que considera una desproporcionalitat del rigor del Codi Penal (l'article 510 estableix penes que poder arribar a 4 anys de presó) a l'hora de castigar els coneguts com a delictes d'odi a través de les xarxes socials. Proposa una modificació del que considera un "sever règim punitiu" perquè "és necessari realitzar una adequada ponderació entre l'exercici de les llibertats d'opinió, informació i expressió -inclosa la cultural, artística i humorística- i el caràcter delictiu d'aquelles conductes que, per excedir obertament els límits de l'exercici d'aquests drets, impliquen una incitació real o potencialment objectiva a la comissió de fets discriminatoris o d'humiliació cap a les víctimes", ha expressat Segarra.

És una de les propostes de reforma legislativa que la institució inclou en la memòria corresponent a l'exercici del 2017 que ha presentat aquest dilluns amb motiu de l'obertura de l'any judicial. Així, suggereix que també es contemplen de forma alternativa o bé penes de presó de duració inferior a les ja previstes, o bé penes alternatives com ara multes, pèrdues de drets polítics o treballs en benefici de la comunitat relacionats amb el delicte comés i que "permeten la reinserció social mitjançant el coneixement i l'acceptació de les seues víctimes". Segarra ha posat com a exemples l'obligació de visitar un o més memorials de l'Holocaust, o bé realitzar activitats en entitats i col·lectius que representen les víctimes. La reforma està pensada per a aquells supòsits que "pel context, contingut, absència de reiteració o característiques o circumstàncies personals de l'autor, tenen menor entitat i no han de tindre un retret penal tan elevat", ha conclòs la fiscal general, que ha recordat que, en molts casos, els infractors no pertanyen a grups o organitzacions criminals i han pogut actuar "de forma impulsiva i irreflexiva".

La Fiscalia també considera que la desproporcionalitat actual comporta, a més, que aquests delictes hagen de ser jutjats en les audiències provincials, un fet que, al seu parer, no està justificat.

Corrupció i violència masclista a càrrec de menors

La Fiscalia General sol·licita també en la memòria més protecció per als denunciants de corrupció i incentius per als penedits. Anticorrupció va rebre 809 denúncies durant el 2017, 157 més que l'any anterior, la majoria arxivades per no apreciar-s'hi delicte. Segarra ha demanat més mitjans humans i materials, i ha sol·licitat la creació de la figura d'un fiscal coordinador contra la delinqüència econòmica, amb atenció especial als delictes contra la hisenda pública.

Pel que fa a la violència de gènere, la fiscalia considera que la major part de les víctimes no confien en la justícia: només 11 de les 53 dones assassinades en el 2017 havien presentat una denúncia prèvia. A més, Segarra ha alertat de "l'important i preocupant augment" dels menors jutjats per violència masclista el 2017, amb 253 casos, així com de l'augment de la violència de gènere digital, especialment entre adolescents i joves, on la franja d'edat de 16 i 17 anys és la de major incidènica.

Sobre Catalunya i l'inici imminent del juí de l'1-O, la fiscalia ha posat en relleu que a Espanya "ningú es perseguit per les idees" i que "les legítimes aspiracions polítiques d'una part de la societat han de ser canalitzades a través de l'ordenament jurídic".

També et pot interessar