Fiscalia demana al TS que absolga García Ortiz del delicte de revelació de secrets contra la parella d'Ayuso
Considera que “els fets no són constitutius de delicte” i, per tant, “procedix la lliure absolució”
La tinenta fiscal del Tribunal Suprem (TS) i número dos del ministeri públic, Ángeles Sánchez Conde, ha demanat a l'alt tribunal que absolga el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, del presumpte delicte de revelació de secrets comesa contra Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
“Com que els fets no són constitutius de delicte, procedix la lliure absolució amb tots els pronunciaments a ella inherents”, ha precisat la fiscal en l'escrit que ha presentat.
Sánchez Conde sol·licita a la sala penal del Suprem, a més, que González Amador declare com a testimoni en el juí que se celebrarà pròximament al fiscal general, així com el cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i l'advocat de González Amador, Carlos Neira.
Així mateix, demana que es cride també com a testimonis Almudena Lastra, fiscal superior de Madrid; Julián Salto, fiscal de delictes econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid; Pilar Rodríguez, cap de la Fiscalia Provincial de Madrid i que va estar processada, i nombrosos periodistes.
Segons la Fiscalia, el cap de gabinet de la presidenta madrilenya va transmetre a “múltiples periodistes”, el 13 de març del 2024, que el ministeri públic havia oferit un acord a González Amador en la investigació judicial oberta contra ell per presumptes delictes fiscals i “que, abans que el mateix poguera respondre, la mateixa Fiscalia havia rebut ordres ‘de dalt’ per a impedir l'acord”.
Indica que, arran d'allò, van aparéixer informacions en premsa que “suposaven l'atribució al Ministeri Fiscal d'un comportament que s'allunyava de l'adoptat en supòsits idèntics, que mancaria de manteniment legal i que li ocasionava un evident perjuí”.
A “conseqüència” d'això, agrega, la fiscal superior de Madrid va contactar telefònicament amb García Ortiz. Sobre la base de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, Ortiz va demanar que l'informaren de l'activitat de la Fiscalia Provincial amb relació a les dades publicades. Això "va permetre la constatació que no hi havia hagut cap oferiment d'acord per la Fiscalia, ni per això, una ulterior retirada de l'oferiment.
“Va ser a instàncies del fiscal general de l'Estat”, afig, “i de conformitat amb el que es disposa en l'article 4.5 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal”, quan l'endemà, el 14 de març del 2024, la Fiscalia de la Comunitat de Madrid va difondre una nota informativa que “contenia fets certs i acreditats, que desmentien les informacions no veraces publicades per alguns mitjans de comunicació i responsables públics, que eren de públic coneixement amb anterioritat a la difusió d'aquella nota i demostraven que el fiscal responsable de l'assumpte s'havia atingut escrupolosament als seus deures professionals".
“Cap intervenció” de García Ortíz
Per això, la fiscal sosté que “cap intervenció pot atribuir-se al fiscal general de l'Estat en la divulgació dels correus electrònics intercanviats entre el fiscal Julián Salto i el lletrat Neira”.
Sánchez Conde assenyala que la informació que contenien eixos correus “ja era coneguda per altres persones amb anterioritat al fet que el fiscal general de l'Estat en va adquirir coneixement i prèviament al fet que es difonguera la nota informativa de la Fiscalia”.
El fiscal general s'enfronta a penes de fins a sis anys de presó i dotze d'inhabilitació, com reclama l'acusació popular que exercix l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), que li atribuïx un delicte de prevaricació en concurs amb un delicte continuat de revelació de secrets.
