Els eurodiputats espanyols del PP voten en contra dels projectes per a acabar els corredors mediterrani i atlàntic

El Parlament Europeu ha aprovat este dimecres les noves directrius per a culminar, el 2030, la xarxa transeuropea de transport (RTE-T), que inclou carreteres, ferrocarrils, ponts i túnels transfronterers (entre altres, els corredors mediterrani i atlàntic). L'acord provisional ha tirat avant en reunir 565 vots a favor, 37 en contra i 29 abstencions. En contra han votat els diputats espanyols del Partit Popular Europeu, a més dels eurodiputats de Vox, Esquerra Unida i els d'Unides Podem, que no han aconseguit frenar la iniciativa.

Sobre el corredor mediterrani, les directrius preveuen que recupere la llargària màxima i que arribe a la frontera amb Ucraïna, de manera que seria l'únic corredor que recórrega Europa d'oest a est per complet.

El PP ha justificat la negativa al pla al·legant que "perjudica" Espanya i que no té en compte les esmenes populars per a "vertebrar les necessitats d'infraestructura del país". Segons l'eurodiputat del PP, Pablo Arias, el pla no impulsa trams com Granada-Motril o Sevilla-Huelva-Faro, ni la reobertura de la Ruta de la Plata per a mercaderies i passatgers: "La presidència espanyola tenia altres prioritats i no ha assolit l'objectiu de mantindre la posició del Parlament Europeu, tan important i necessària per a Espanya".

De fet, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha reaccionat esta vesprada al resultat de la votació, acusant el PSOE de votar "en contra d'incloure el port de Gandia com a infraestructura estratègica dins del corredor mediterrani" i ha assegurat que, "una vegada més, el socialisme actua en contra dels interessos de la Comunitat".

Per la seua part, en les files d'EU han assegurat que el pla, malgrat fomentar el transport ferroviari, suposa "reforçar la liberalització en el sector i prioritzar, des de les institucions europees, grans infraestructures utilitzant fons que haurien d'anar destinats a objectius de cohesió més necessaris". Així, assenyalen la falta de connexions de regions com Extremadura i la falta d'inversió en trens de proximitat o de mitjana distància.

El coordinador del comissionat critica els vots en contra

Davant del vot negatiu del PP, el coordinador del comissionat del govern espanyol per al desenvolupament del corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, ha criticat esta decisió en les xarxes. "No entenc el seu vot negatiu. I em fa mal com a coordinador del corredor mediterrani. Continuarem treballant per este projecte", ha assegurat.

L'eurodiputada socialista valenciana Inmaculada Rodríguez Piñero també ha mostrat el rebuig a este posicionament. "El suport de Mazón al corredor mediterrani és fake. Mana més el seu partit a Madrid", ha afirmat.

Al seu torn, César Luena, membre de la Comissió de Transport i Turisme de l'Eurocambra i eurodiputat socialista per La Rioja, territori afectat pel projecte, ha eixit al pas per a assenyalar la posició del PP. "No s'entén que el PP espanyol haja votat en contra dels interessos del seu propi país", ha acusat.

Els principals projectes, acabats abans del 2030

Els projectes actuals inclouen, a més, la línia ferroviària d'alta velocitat Lisboa-Madrid, el ferrocarril bàltic, que connecta Hèlsinki i Varsòvia, i el túnel base de Brenner, entre Àustria i Itàlia. L'objectiu és que els principals estiguen acabats abans de finalitzar el 2030, "a fi de tindre un desplegament d'infraestructura ampli per a darreries del 2050", segons ha indicat el Parlament Europeu en un comunicat. Per a accelerar els terminis, s'introdueix el 2040 com una data objectiva intermèdia.

"També hem incorporat els enllaços de Saragossa-Tardienta i Saragossa-Lleida-Tarragona al corredor mediterrani de mercaderies; els enllaços de Santiago-Ourense, al corredor atlàntic de passatgers, i el Santiago-Vigo-Ourense, al corredor atlàntic de mercaderies", ha assenyalat la negociadora cap del text en l'Eurocambra, l'espanyola Isabel García Muñoz (PSOE).

L'eurodiputada ha subratllat que les directrius adoptades aportaran "una millora de la connectivitat entre territoris i persones i la faran més sostenible i de més qualitat, perquè promourà el creixement i l'ocupació en tot Europa".

El text aprovat també preveu que els trens de passatgers que circulen per la xarxa bàsica ho facen a una velocitat mínima de 160 quilòmetres per hora, i els de mercaderies, de cent quilòmetres per hora el 2030. A més, els encreuaments transfronterers es completaran en menys de 25 minuts des del 2030. El projecte serà oficial quan el Consell també confirme el pacte.

El PSPV critica el vot del PP "en contra dels interessos dels valencians"

La portaveu socialista d'infraestructures a les Corts, María José Salvador, ha criticat que el PP "torne a votar en contra del corredor mediterrani" a Brussel·les, "en contra dels interessos dels valencians i valencianes, com ja ho van fer el 2012 amb la ministra Ana Pastor". Salvador ha preguntat a Mazón "on està el PP de la Comunitat Valenciana quan toca defensar els interessos de la nostra terra" i ha recordat que "han votat també en contra de la connexió amb l'aeroport d'Alacant abans del 2030". A més, ha criticat que el PP "demane urgència per a executar la variant de Torrellano, que és prioritària en la xarxa transeuropea de transport, i a Brussel·les voten en contra".

En la mateixa línia, la secretària de l'àrea institucional del PSPV-PSOE i delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha assenyalat que el PP ha votat hui "en contra dels interessos de la Comunitat Valenciana", i ha subratllat que esta situació s'ha produït "només per pur servilisme" amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Per a Bernabé, el PP "ha votat en contra d'obres estratègiques com és l'accés al port de Castelló, el canal d'accés de València o la variant de Torrellano, que vam poder introduir com a esmenes com a obres estratègiques d'eixe reglament de la xarxa transeuropea del transport".