Podem i EU obrin el debat per a desfer-se de la marca Unides Podem en les autonòmiques de maig

La coalició busca noves fórmules en consonància amb l'objectiu de Yolanda Díaz de donar per superades les sigles d'UP de cara al pròxim cicle electoral i s'obri a altres noms

Ione Belarra, Irene Montero i Alberto Garzón conversen en una sessió plenària del Congrés el passat febrer
Ione Belarra, Irene Montero i Alberto Garzón conversen en una sessió plenària del Congrés el passat febrer / Europa Press

La marca Unides Podem podria ser la gran absent en les paperetes de les eleccions autonòmiques i municipals previstes per al maig de 2023. Les dues principals forces aliades de la coalició, Podem i Esquerra Unida, han posat ja en marxa el debat intern per a explorar l'opció de deixar arrere el nom que les uneix des de 2016, quan es va gastar per primera vegada per a les generals, i buscar una fórmula nova per a una hipotètica coalició electoral. El mecanisme no està definit ni acordat encara, però tot apunta que va en consonància amb l'objectiu reiterat per la vicepresidenta segona del govern espanyol i probable candidata a la Moncloa, Yolanda Díaz, d'amortitzar les sigles d'UP.

Podem i Esquerra Unida ja van mantindre una trobada al juny per a parlar sobretot del cicle electoral que comença el 2023 i del suport al "procés d'escolta" de Sumar, el projecte polític iniciat per Díaz. En aquesta trobada, que va tindre lloc després de les eleccions andaluses, les dues direccions capitanejades per Ione Belarra i Alberto Garzón constataren la voluntat de presentar candidatures conjuntes als pròxims comicis, sempre vinculades a les decisions dels territoris. Tot i això, no va arribar a concretar-se en cap moment quin tipus de denominació anaven a tindre.

El convenciment instal·lat en les cúpules de Podem i EU, segons ha avançat Público i han confirmat a Europa Press fonts de tots dos partits, és que les candidatures conjuntes que segellen no haurien de denominar-se Unides Podem. Es deixa oberta així la porta per a concretar altres fórmules. Aquesta possibilitat s'ha esbossat dins del diàleg entre totes dues executives, però no està recollida ni plasmada en cap resolució ni document de les organitzacions.

Les opcions més plausibles, apunten, és apostar per visibilitzar de manera clara la presència de Podem i EU i, entre elles, s'obrin fórmules tradicionals, recognoscibles i que plasmen l'esperit d'una coalició. Per exemple, utilitzar les sigles dels partits que la componen. També està damunt la taula la via de triar designacions que referisquen nítidament el territori de la candidatura. Aquests dos supòsits, de fet, ja s'han dut a la pràctica en altres eleccions passades.

La prioritat en Podem és començar a construir candidatures fortes i àmplies prioritzant l'acord amb EU i altres forces com Aliança Verda. I una vegada establides les bases des de les dues formacions principals, tractar d'ampliar i eixamplar les bases progressistes. Dins de l'espai confederal, hi ha veus que recalquen que Unides Podem és una marca que arrossega cert desgast i que el seu futur està en l'aire per a les futures generals, especialment després de la irrupció de la plataforma Sumar, impulsada per Díaz, que, de moment, limita el desenvolupament a ser un moviment ciutadà.

En el pla municipal

Tampoc ací ha proliferat la marca d'Unides Podem i s'han emprat denominacions diverses d'acord amb la casuística local, encara que també s'ha recorregut a la de l'espai confederal.

De cara a aquests comicis, Podem ja ha avançat que les primàries internes per a elegir candidats es desenvoluparan del 10 d'octubre al 4 de novembre, i amb aspirants ja perfilats en multitud de territoris. Quant a EU, està centrat ara a concretar el programa marc per a la cita amb les urnes i, quan aquesta fase concloga, s'abordarà el tema de les candidatures.

També et pot interessar