Els estats membre dediquen deu minuts al reconeixement de les llengües cooficials en la UE
Només ha parlat Espanya i no s’ha pres cap decisió sobre els passos a seguir després d’aquesta intervenció
La reunió de ministres d'Assumptes Generals de la Unió Europea ha dedicat deu minuts a la discussió prevista sobre el reconeixement del català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea. Només ha parlat Espanya i no s’ha pres cap decisió sobre els passos a seguir després d’aquesta intervenció sense debat, tal com han informat fonts europees.
La presidència rotatòria que exerceix aquest semestre Bèlgica ha inclòs en l'ordre del dia aquest assumpte a petició d'Espanya com un "punt d'informació sense discussió", ja que el govern central tenia com a objectiu fer balanç de la situació i fer circular entre la resta de socis un memoràndum per a remarcar que les llengües cooficials són part de la "identitat nacional" del país, amb encaix en la Constitució i d'ús en les dues cambres parlamentàries.
Fonts europees i diplomàtiques de diferents estats membre han assegurat que, després de diversos mesos fora de l'agenda de ministres, la demanda espanyola tornava a l'agenda sense que s'haguera produït "cap treball preparatori" en els grups tècnics del Consell.
El secretari d'estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha pres la paraula durant "uns cinc o deu minuts" per a presentar el memoràndum a la resta de presents i el punt ha conclòs "sense més discussió". Així, segons asseguren fonts europees, la presidència belga i les altres delegacions han "pres nota" dels punts que s’han exposat, però "no hi ha hagut cap conclusió especial", en referència al fet que no s'ha discutit tampoc el seguiment que es donarà a la modificació que demana Espanya.
Abans d'entrar a la reunió amb els Vint-i-set, Sampedro ha manifestat a la premsa que existeix una "comprensió real" entre els socis de la Unió Europea respecte a la petició del govern de reconéixer el català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE, per la qual cosa Espanya “no abandonarà” la petició de modificar el reglament comunitari perquè siguen oficials.
Com va avançar dilluns el ministre d'Afers Estrangers, Cooperació i Unió Europea, José Manuel Albares, en la reunió amb els Vint-i-set Sampedro ha abordat els detalls d'un memoràndum que el govern espanyol ha distribuït als socis set mesos després que portara per primera vegada la petició al debat europeu, aprofitant que Espanya exercia llavors la presidència de torn que marca l'agenda dels consells ministerials. El document enumera al llarg de dues pàgines un total de setze punts amb els quals defensa les especificitats del cas espanyol per a argumentar que les tres llengües cooficials són part de la "identitat nacional" d'Espanya i, per tant, la Unió Europea ha de defensar-les i atendre la demanda del seu reconeixement com a oficials.