Espanya deixa de ser "immune" a l'ascens electoral dels partits populistes

El politòleg Cristóbal Rovira fa una conferència sobre els populismes polítics en la institució Alfons el Magnànim.

Cristóbal Rovira (esquerra), durant la conferència al Centre Valencià d'Estudis i Investigació d'Alfons el Magnànim
Cristóbal Rovira (esquerra), durant la conferència al Centre Valencià d'Estudis i Investigació d'Alfons el Magnànim / Arxiu

L'enlairament dels partits populistes a l'Estat, comparat amb altres països d'Europa, és singular. Les formacions europees d'extrema dreta comencen a sorgir en la dècada dels 80, com és el cas del Front Nacional a França o el Partit de la Llibertat a Àustria, mentre que la Península es veia "immune" a aquest ascens electoral. 

Aquesta és una de les conclusions plantejades pel politòleg Cristóbal Rovira, de la universitat xilena Diego Portales, que ahir dilluns va fer una conferència sobre els populismes polítics en la institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. Rovira va fer unes pinzellades del llibre Populisme. Una molt breu introducció, del qual és coautor amb el professor Cas Mudde, que defineix aquesta ideologia com una divisió entre una "elit que és mala i corrupta" i "un poble que és pur".

"És combinable amb corrents de dretes i d'esquerres", ha aclarit durant una entrevista telefònica a Les notícies del matí. A Europa del sud, producte de la recessió, Rovira explica que hi ha una tendència al populisme d'esquerres i al nord d'Europa domina un escenari de dretes "amb un to més xenòfob". "Però en el cas espanyol, tenim l'aparició de populismes tant a l'esquerra amb Podem, com a la dreta amb Vox", ha apuntat.

En paraules de Rovira, "això de Vox s'explica per la crisi que hi ha en el conglomerat de dretes d'Espanya". El Partit Popular tenia l'hegemonia en el bloc de dretes fins a la crisi econòmica, ha explicat l'autor, a partir de la qual "es comencen a obrir espais per a noves formacions".

L'obra detalla que els populismes sorgeixen a causa de "fallades en els règims democràtics". "Quan no aconsegueixen representar la ciutadania, hi ha segments que amb justa raó critiquen el seu mal funcionament però, si arriben al poder, poden acabar erosionant aquest sistema que tracten de millorar", ha expressat. Així mateix, Rovira ha matisat que, "més allà de l'ús pejoratiu del concepte", cal analitzar cas a cas com es relaciona amb els elements democràtics, a més d'afegir que hi ha una tendència al lideratge masculí i, "moltes vegades", amb un discurs masclista.

També et pot interessar