Entra en vigor la reforma del Codi Penal que castiga amb presó l'assetjament en clíniques abortives

Els "actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius" que "menyscaben la llibertat de les dones" es castigaran amb presó de tres mesos a un any o treballs en benefici de la comunitat

Manifestació de la plataforma provida
Manifestació de la plataforma Pro Vida / Javier Lizón

La llei orgànica que reforma el Codi Penal per a castigar amb penes de presó l'assetjament a dones que acudeixen a clíniques abortives, entrarà en vigor aquest dijous després d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimecres. El text arreplega que tots els "actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius" que "menyscaben la llibertat de les dones" seran castigats amb la pena de presó de tres mesos a un any o amb treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies, i estableix que el tribunal podrà imposar, a més, la prohibició d'acudir a determinats llocs durant un període de sis mesos a tres anys.

La reforma també arreplega que "les mateixes penes s'imposaran a qui assetge els treballadors de l'àmbit sanitari en l'exercici professional o funció pública i el personal facultatiu o directiu dels centres habilitats per a interrompre l'embaràs amb l'objectiu d'obstaculitzar l'exercici de la professió o càrrec".

A més, "ateses la gravetat, les circumstàncies personals de l'autor i les concurrents en la realització del fet, el tribunal podrà imposar la prohibició d'acudir a determinats llocs per temps de sis mesos a tres anys" i "en la persecució dels fets no serà necessària la denúncia de la persona agreujada".

La nova norma adverteix que "l'assetjament als centres sanitaris on les dones interrompen voluntàriament l'embaràs és una constant des de l'aprovació de la llei per la qual es despenalitzava l'avortament en tres supòsits". I recorda que "la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs reconeix el dret de la dona a interrompre lliurement i voluntàriament la gestació en les primeres catorze setmanes de l'embaràs" i proporciona "seguretat jurídica tant a les dones com als professionals que hi participen".

També destaca que "l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, entre altres qüestions, la senyalització discreta de la ubicació dels serveis d'avortament.

El 89% de les usuàries es van sentir assetjades

La norma documenta que un informe elaborat el 2018 per l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI), amb entrevistes a 300 dones que van acudir a diverses clíniques de tot Espanya a avortar, mostrava que el 89% s'havien sentit assetjades i el 66%, amenaçades.

"Milers de dones s'han vist increpades, insultades, coaccionades o amenaçades d'alguna manera", concloïa l'informe d'ACAI, arreplegat en la nova norma que publica el BOE.

Explica que "grups organitzats aborden dones amb fotografies, fetus de joguet i proclames contra l'avortament abans que entren a la clínica perquè modifiquen la seua decisió a través de coaccions, intimidació i fustigació". Això va portar ACAI a sol·licitar una regulació que considerara l'assetjament a les clíniques mitjançant aquesta mena d'accions un delicte d'obstaculització de l'avortament.

També subratlla que el Defensor del Poble va iniciar el 2018 una actuació després de rebre aquesta denúncia de l'assetjament a què es veuen sotmeses les dones que acudeixen a aquesta mena de centres documentant nombrosos casos de fustigació en tot Espanya. Davant d'això, va valorar la proposta de crear zones segures per a garantir l'accés de les dones a les clíniques.

També et pot interessar