Diverses acusacions populars donen suport que el TSJCV investigue Mazón per la gestió de la dana
Podem, Ciutadans, Acció Cultural i CGT presenten al·legacions a favor d’estendre la investigació a l’expresident per possibles responsabilitats penals
Diverses acusacions populars en la causa penal de la dana donen suport que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) investigue l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la gestió de la catàstrofe del 29 d’octubre del 2024, en què van morir 230 persones. Les seues posicions han quedat reflectides en les al·legacions presentades davant de la sala civil i penal després de l’exposició raonada de la jutgessa de Catarroja que planteja estendre la investigació a l’exdirigent autonòmic.
L’acusació popular exercida per Podem dona suport a l’exposició de la jutgessa instructora. La formació considera que hi ha indicis suficients per a investigar Mazón per la seua possible responsabilitat penal i apunta a una eventual omissió negligent durant les hores més crítiques de la dana. També planteja que l’entorn del president podria haver intervingut en el retard o la modificació del missatge d’alerta a la població enviat a través del sistema ES-Alert.
La coordinadora general de Podem País Valencià, María Teresa Pérez, ha afirmat que la seua formació treballa “per conéixer la veritat i que es faça justícia per a les víctimes de la dana i per a tota la societat valenciana” i ha expressat l’esperança que el TSJCV investigue Mazón amb diligència.
Ciutadans també ha presentat al·legacions davant del tribunal i sosté que l’expresident podria haver incorregut en un delicte d’homicidi imprudent. Segons l'escrit que presenta, la seua “inactivitat negligent” durant les hores clau del desbordament del barranc de Poio i la permanència en un dinar privat durant prop de cinc hores mentre s’agreujava la situació suposarien un trencament amb la seua posició de garant en la gestió de la crisi.
La formació considera que la responsabilitat de Mazón en la gestió de la dana “no és només política, sinó penal”, i assenyala que la falta d’una alerta primerenca a la població hauria pogut reduir de manera significativa el resultat mortal de la tragèdia.
A les al·legacions s’ha sumat Acció Cultural del País Valencià, que ha demanat que Mazón siga investigat pel TSJCV, ja que continua aforat com a diputat a les Corts. El seu advocat, Manuel Mata, ha proposat, però, que la resta de la instrucció continue al jutjat de Catarroja, “donats l’estat de la investigació i la naturalesa dels fets”, de manera que el tribunal superior es limite a practicar les diligències necessàries per a prendre declaració a l’aforat.
Segons el seu escrit, la conducta atribuïble a Mazón consistiria en “l’omissió d’un deure objectiu de cura”, és a dir, no adoptar les mesures necessàries per a evitar un resultat lesiu, tot i tindre la capacitat i l’obligació de fer-ho. L’acusació sosté que el president de la Generalitat era el garant de la seguretat de la ciutadania en situacions d’emergència i que havia de coordinar les conselleries i adoptar mesures extraordinàries davant del temporal.
En este sentit, recorda que més de la meitat de les víctimes tenien més de setanta anys, que moltes van morir en garatges o vivendes situades en plantes baixes, que 37 eren usuàries de sistemes de teleassistència i que deu van morir en residències de persones majors. També assenyala que la Generalitat disposava d’informació fiable sobre el risc d’inundacions més de trenta hores abans de les morts que s’investiguen.
Estes al·legacions s’afegixen a les primeres adhesions registrades en la causa, com les del sindicat FETAP CGT i l’advocat Ximo Esteve, que també han defensat davant del TSJCV que existixen indicis racionals de responsabilitat penal. La decisió final sobre si s’investiga Mazón correspon ara a la sala penal del Tribunal Superior, atesa la condició d’aforat.
