El decret de romanents manté dividit l’Ajuntament de València

Compromís demana més recursos, mentre que el PSOE veu en aquest decret l’única via per a poder invertir el superàvit del consistori.

L'Ajuntament de València
L'Ajuntament de València / À Punt NTC

El decret de romanents proposat pel Ministeri d’Hisenda ha tingut com a resposta l’oposició de molts ajuntaments. Així mateix, ajuntaments com el de València han experimentat una crisi interna per la seua diferència d’opinions. Mentre que el PSPV-PSOE veu en aquesta mesura l’única via per a poder invertir el superàvit del consistori, Compromís demana més recursos per als ajuntaments per part de l’estat.

Segons aquest decret els consistoris poden fer un préstec a l’estat de tots els seus estalvis i l’estat li tornaria el 135% en un període de 15 anys. Tal com ha explicat el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de València, Borja Sanjuan, el consistori “donaria 36 milions d’euros i en rebria quasi 50, una xifra que ens permetria no fer retallades”.

Segons defensa el ministeri de María Jesús Montero, aquesta fórmula permet que les entitats locals incrementen la seua capacitat de despesa sense incórrer en dèficit públic, tot complint la Llei d’estabilitat pressupostària i la Constitució.

Ara bé, aquesta mesura deixaria fora tots els ajuntaments sense romanent. A més, els que decidiren fer el préstec perdrien momentàniament el 100% dels estalvis. En aquest sentit, la vicepresidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’administració local (Cosital) ha explicat que el decret provocarà tensions de tresoreria, ja que cedir a l’estat tot el capital pot ocasionar que no es puga fer front a factures de proveïdors i altres despeses del consistori i apunta que “s’haurien de calcular les conseqüències”.

Per la seua banda, Compromís demana al govern central una visió més municipalista. El vicealcalde de València, Sergi Campillo, ha expressat que el seu grup exigeix “més recursos, igual que les autonomies per a fer front al coronavirus”.

Amb la polèmica damunt la taula, el decret llei haurà de ser derogat o convalidat al Congrés el pròxim 10 de setembre.

També et pot interessar