El Consell aprova el pla de 340 mesures per a reparar els danys de la dana i que “transformarà” el conjunt del territori

Llum verda per a impulsar, formalment, el Pla Endavant, el pla que ha dissenyat la Generalitat, no sols per a reconstruir les zones afectades per la dana del 29 d’octubre, sinó també per a impulsar “la transformació a llarg termini” de tot el territori valencià, com expressava el vicepresident i conseller de Recuperació, Francisco Gan Pampols.

El document, que ha aprovat el Consell en una sessió extraordinària, contempla 340 iniciatives. Entre estes, n'hi ha per a protegir les persones, reduir el risc de riuada o previndre els desbordaments dels llits, però també iniciatives per a optimitzar els sistemes d’avís en cas d’inundacions, com especificava Gan Pampols.

En este sentit, afirmava que “s'han de millorar els continguts de l’Aemet i els sistemes d’alerta meteorològica de la Comunitat Valenciana, millorar el sistema automàtic d’alerta d’informació hidrològica, els punts d’aforament en les conques baixes, instal·lar un sistema de predicció d’inundacions i alertes hidrològiques i millorar els sistemes d’alarma i prealerta”, detallava el vicepresident del Consell.

Més enllà dels sistemes d’alerta per a previndre catàstrofes naturals, el document inclou iniciatives d’altres àmbits, com són la reconstrucció de les vivendes, iniciatives de salut mental, l’establiment d’una xarxa de comunicació alternativa als sistemes actuals i que permeta les comunicacions quan fallen sistemes com el telefònic, o iniciatives en les ciutats, com la senyalització en espais públics, per a permetre una evacuació en emergències, segons ha especificat el conseller per a la Recuperació en la roda de premsa posterior al ple del Consell.

Algunes de les idees que recull el Pla Endavant, que Gan Pampols ha qualificat de “rigorós, ambiciós i un dels plans postdesastre més complets del país”, ja estan duent-se a terme, o fins i tot estan finalitzades, vora el 20%, segons ha xifrat el conseller.

Es tracta, per exemple, d’intervencions en ponts o de la recuperació del transport públic, que en molts casos ja estan acabades. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va apuntar a finals de juny, el dia que va presentar el pla, que naixia amb una dotació pressupostària de 29.000 milions d’euros.

Per a impulsar este pla, Gan Pampols ha demanat al govern central “lleialtat, responsabilitat i compromís”. En esta línia, ha recordat que la col·laboració institucional, entre administracions, "és una obligació, que establix l’article 140.7 de la llei que parla de l’administració pública”.

La Confederació Hidrològica del Xúquer discrepa

Així mateix, este pla de recuperació de la dana d’octubre ha inclòs 174 al·legacions, entre estes 47 de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i 50 del Cermi –el Comité Espanyol de Persones amb Discapacitat–. Precisament en este sentit, l’ens hidrogràfic ha aclarit que ha al·legat sobre l'estat de la presa de Forata i el sistema d'informació hidrològica (SAIH). En el primer cas argumenta que l’embassament no té clevills, mentre que sobre el SAIH diu que no està desactualitzat.

No obstant això, assenyala respecte al pantà de Forata, que "s'està executant una obra d'emergència de més envergadura que la de la proposta d'iniciativa" i recorda que Forata està inclosa en els plans de conservació i manteniment de les preses de titularitat estatal.

Així mateix, des de la CHX neguen les deficiències en el funcionament del SAIH, al qual s’atribuix un retard en la detecció del desbordament del barranc de Poio. “El SAIH està en contínua millora i modernització a través de contractes de manteniment i conservació, especialment des del 2019, per la qual cosa dir que el SAIH no s'ha actualitzat ni ampliat en els últims anys és fals”, ha afirmat l'organisme.