La mare de Marta Calvo, optimista pel segon intent al Congrés d’ampliar la presó permanent: "Esta llei ha de tirar avant"

La vida de Marisol Burón es va capgirar el 7 de novembre del 2019. Ja han passat sis anys des que Jorge Ignacio Palma va matar la seua filla, Marta Calvo. Mai ha aclarit on està el cadàver. "No he pogut començar el dol i girar full. Et maten en vida i només fas que sobreviure", ha lamentat Burón a la delegació d'À Punt a Madrid. La mare de Marta assistirà al Congrés esta vesprada per a ser testimoni d'una votació: el segon intent d'ampliar els supòsits amb què es pot apel·lar a una condemna a presó permanent revisable: l'ocultació del cadàver, quan l'assassí no facilita dades sobre el parador; i la reincidència, és a dir, si ha sigut condemnat abans per assassinat.

"Crec que l'assassí s'ho pensarà, perquè sabrà que si se'l condemna estarà a la presó tota la vida", raona la mare de Marta Calvo, que demana que "la mesa del Congrés" no pare esta proposta de reforma legal, perquè "continue el seu curs, la posen en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i els jutges la puguen aprovar".

Dos nous supòsits en l'article 140 del Codi Penal

Fa quatre anys, el Congrés va votar una iniciativa similar, a instàncies de PP, Ciutadans, Coalició Canària, Fòrum Astúries i dos exdiputats d'UPN. La promovia la mateixa Burón, després d'aconseguir que el Suprem condemnara a presó permanent revisable l'assassí de la filla. Aquella iniciativa parlamentària, que també van secundar les famílies de Diana Quer i Marta del Castillo, va superar la primera votació (amb el suport addicional del PSOE i Vox) però va decaure en la fase d'esmenes, abans de completar la tramitació parlamentària per la dissolució de les cambres abans de les eleccions generals del 23J del 2023.

Després d'estos anys "en la nevera", com diu Burón, ara s'albira una segona oportunitat. El PP i UPN tornen a la càrrega, amb una proposició de llei orgànica per a reformar l'apartat 1 de l'article 140 del Codi Penal a fi d'incorporar els dos nous supòsits.

"Si no hi voten a favor, que s'hi abstinguen"

Burón té "fe" en què esta vegada la reforma, que considera una "llei justa", tirarà avant, malgrat les reticències que veu en el govern espanyol, perquè "creu en la reinserció" i no tant en esta pena, la màxima del Codi Penal. Diu que rebrà la modificació legal amb "la mateixa alegria" amb què va encaixar la condemna a presó permanent revisable contra Palma. Però avisa també que, si no fora així, no pararà fins a aconseguir-ho. "Tornaré al Congrés i a Madrid les vegades que faça falta", ha explicat.

Davant dels micròfons d'À Punt, Burón ha demanat als diputats que es posen en la pell de les famílies. "Li ho dic als polítics i a tot Espanya. La llei ha de tirar avant. Demane que si no, no hi voten en contra i s'hi abstinguen perquè tire avant", ha reclamat. Fa sis anys va ser la meua filla, però demà podrien ser els seus fills. Què farien? Demanarien la presó permanent revisable?", s'ha preguntat.

Mig centenar de condemnes i un nou tipus penal

En l'actualitat, la presó permanent revisable s'aplica en assassinats de menors de setze anys, de persones vulnerables, o que s'hagen comés després de delictes sexuals, així com en crims d'organitzacions terroristes, genocidi i l'homicidi del rei o de caps d'estat estrangers.

Des de la seua introducció per la Llei orgànica 1/2015 en temps del govern de Mariano Rajoy (PP) i amb l'oposició de l'esquerra, els tribunals l'han aplicada en mig centenar de casos, de gran repercussió en l'opinió pública, sovint per l'especial crueltat del crim. Els legisladors de PP i UPN asseguren que la societat espanyola està "majoritàriament a favor" d'este castic màxim (xifren el suport en el 80%) i subratllen l'aval del Tribunal Constitucional el 2021 a la seua compatibilitat amb l'orientació de les penes a la reeducació a què obliga la Carta Marga. El desembre del 2022, el Congrés va aprovar una reforma de l'article 173.1 del Codi Penal per a castigar específicament l'ocultació d'informació sobre el parador d'un cadàver. Este nou delicte es valora amb una pena de presó de sis mesos a tres anys.

L'ocultació del cadàver, un instrument per a causar "un dolor afegit" a les famílies

Pel que fa a l'ocultació del cadàver, el PP i UPN subratllen en la seua proposta de reforma el "dolor afegit" que suposa per a la família i sostenen que la negativa a revelar el parador és conducta concurrent amb l'assassinat dirigida a causar "un mal concret i específic" als afins de la víctima. En este sentit, consideren que l'amenaça de la presó permanent podria incentivar la revelació del cadàver i suggereixen beneficar el sospitós, fins i tot condemnat, amb la suspensió de la pena una vegada complits vint-i-cinc anys de presó efectiva.

Quant a la reincidència, la proposició assenyala que, encara que la pena per assassinat és elevada, no és impossible que el condemnat recupere la llibertat per l'aplicació de beneficis de suspensió i permisos penitenciaris. I justifica l'ús de la presó permanent revisable com a instrument de prevenció d'altres assassinats, a fi d'evitar situacions en què, per a sorpresa de la ciutadania, un delinqüent comet un altre assassinat després d'eixir en llibertat. A juí dels legisladors esta reincidència potencial revela "una tendència criminal de la qual la societat té el legítim dret a previndre's".