El Congrés vota si amplia la presó permanent per als supòsits d'ocultació del cadàver i la reincidència

El ple del Congrés aborda este dimarts, per segona vegada, la possibilitat d'aplicar la presó permanent revisable en els casos d'ocultació del cadàver, quan l'autor d'un crim no dona informació sobre el parador. Fa quatre anys va votar una iniciativa similar, a instàncies de PP, Ciutadans, Coalició Canària, Fòrum Astúries i dos exdiputats d'UPN. La promovia Marisol Burón, la mare de Marta Calvo, el cos de la qual continua sense aparéixer per la falta de col·laboració de l'assassí, Jorge Ignacio Palma, que ha sigut condemnat a esta pena, la màxima del Codi Penal espanyol.

Aquella iniciativa parlamentària, que van secundar les famílies de Diana Querr i Marta del Castillo va superar la primera votació (amb el suport addicional de PSOE i Vox) però va decaure abans de completar la tramitació parlamentària i la fase d'esmenes, per la dissolució de les cambres abans de les eleccions generals del 23-J de 2023.

Dos nous supòsits en l'article 140 del Codi Penal

Ara, PP i UPN tornen a la càrrega, amb una proposició de llei orgànica per a reformar l'apartat 1 de l'article 140 del Codi Penal a fi d'incorporar dos supòsits més per a imposar la pena de presó permanent revisable: el fet que el detingut haja fet desaparéixer el cadàver i no informe del parador, i la reincidència, és a dir, que ja haguera sigut condemnat abans per assassinat.

En l'actualitat, la presó permanent revisable s'aplica en assassinats de menors de 16 anys, de persones vulnerables, o que s'hagen comés després de delictes sexuals, així com en crims d'organitzacions terroristes, genocidi i l'homicidi del rei o de caps d'estat estrangers.

Des de la seua introducció per la Llei orgànica 1/2015 en temps del govern de Mariano Rajoy (PP) i amb l'oposició de l'esquerra, els tribunals l'han aplicada en mig centenar de casos, de gran repercussió en l'opinió pública, sovint per l'especial crueltat del crim. Els legisladors de PP i UPN asseguren que la societat espanyola està "majoritàriament a favor" d'este castic màxim (xifren el suport en el 80%) i subratllen l'aval del Tribunal Constitucional en 2021 a la seua compatibilitat amb l'orientació de les penes a la reeducació a què obliga la Carta Marga.

L'ocultació del cadàver, un instrument per a causar "un dolor afegit" a les famílies

Pel que fa a l'ocultació del cadàver, PP i UPN subratllen el "dolor afegit" que suposa per a la família i sostenen que la negativa a revelar el parador és conducta concurrent amb l'assassinat dirigida a causar "un mal concret i específic" als afins de la víctima. En este sentit, consideren que l'amenaça de la presó permanent podria incentivar la revelació del cadàver i suggereixen beneficar el sospitós, fins i tot condemnat, amb la suspensió de la pena una vegada complits vint-i-cinc anys de presó efectiva.

Quant a la reincidència, la proposició assenyala que, encara que la pena per assassinat és elevada, no és impossible que el condemnat recupere la llibertat per l'aplicació de beneficis de suspensió i permisos penitenciaris. I justifica l'ús de la presó permanent revisable com a instrument de prevenció d'altres assassinats, a fi d'evitar situacions en què, per a sorpresa de la ciutadania, un delinqüent comet un altre assassinat després d'eixir en llibertat. A juí dels legisladors esta reincidència potencial revela "una tendència criminal de la qual la societat té el legítim dret a previndre's".