El Congrés rebutja el termini límit per a instruir sumaris
La iniciativa fa any i mig que acumula esmenes i suma ja un total de 52 ampliacions.
El Ple del Congrés reafirma aquest dimarts el seu rebuig a la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) que va aprovar el PP quan tenia majoria absoluta. La mesura estableix un termini límit de sis mesos per a la instrucció de causes penals, una modificació legal que la mateixa càmera té pendent des de fa 18 mesos, quan ja va acordar tramitar una proposició de llei per a derogar-la.
El que s'aprova aquest dimarts és una proposició no de llei del PSOE en la qual es demana al Govern derogar l'article 324 de la Llei LECrim, aprovat en 2015, una derogació que el Congrés manté congelada des de maig de 2017.
Va ser en aquest moment quan el Ple del Congrés va prendre en consideració una proposició de llei d'Units Podem que plantejava derogar la limitació temporal a la instrucció de sumaris. Malgrat constar d'un únic article, la iniciativa fa any i mig que acumula esmenes i suma ja un total de 52 ampliacions.
Segons han avançat fonts parlamentàries, la iniciativa del PSOE comptarà amb el suport d'Units Podem, Ciutadans i la majoria dels grups minoritaris, amb els quals té garantida la seua aprovació.
Recerques “complexes”
A més, l'article estableix que abans que expire, l'instructor, a instàncies del Ministeri Fiscal, podrà declarar “complexa” la recerca si per circumstàncies sobrevingudes no poguera tancar-se en aquest termini. Si açò succeeix, el termini per a la instrucció serà de 18 mesos, que es podrà prorrogar per altres 18.
En el seu text, el PSOE manifesta la necessitat de fixar terminis màxims a la recerca penal per a evitar “dilacions indegudes”, però subratlla que, “encara que la justícia ha de ser ràpida, també ha de garantir la tutela penal de totes les víctimes”. Segons els socialistes, el polèmic article té “un defecte d'origen”, doncs atribueix el control de la durada de la instrucció al Ministeri Fiscal, que no dirigeix la recerca, la qual cosa “pot comportar vertaders espais d'impunitat".
No s'ha agilitat la justícia
En aquest context, expliquen que els mitjans amb què compta el Ministeri Fiscal no són els apropiats. Per exemple, assenyalen que els fiscals han d'acudir físicament a les oficines judicials per a buscar els expedients i comprovar l'estat dels procediments, perquè jutjats i fiscalies manquen de sistemes informàtics coordinats entre si.
“Aquesta situació genera un evident risc d'extraviament de dades, amb la consegüent possibilitat que alguna víctima no veja satisfet el seu dret constitucional a la tutela judicial efectiva", alerten.