El Congrés examina aquest dimarts la llei de la PAH d'habitatge i pobresa energètica

El ple del Congrés d'aquest dimarts, 18 de setembre, farà el debat de totalitat de la proposició de llei d'emergència habitacional i pobresa energètica, que va dur a la cambra baixa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i que defensarà En Comú Podem.

La iniciativa va ser registrada el gener passat per Units Podem, juntament amb Esquerra Republicana, Compromís i EH-Bildu. Tot i que inicialment la vetà el govern de Mariano Rajoy, el grup confederal va tornar a presentar-la després d'una decisió del Tribunal Constitucional que donava la raó a la cambra baixa en el conflicte amb l'executiu en relació amb els vetos a lleis de l'oposició.

A més de les formacions que van registrar la iniciativa, la PAH té el suport del PSOE. En qualsevol cas, perquè la proposta siga presa en consideració també serà necessari el suport del PDeCAT i el PNB, en cas que el Partit Popular i Ciutadans decidisquen oposar-se a la tramitació de la norma.

La iniciativa regula la dació en pagament retroactiva, estableix mecanismes de segona oportunitat per a concedir-la, elimina clàusules abusives en la concessió d'hipoteques, amb compensació econòmica, i deroga la responsabilitat il·limitada dels deutors hipotecaris.

Així mateix, estén l'actual moratòria de desnonaments a tots aquells amb primer i únic habitatge, conté mesures de transparència per a la titularització de crèdits, planteja l'obligació a bancs i grans tenidors d'oferir un lloguer social abans d'executar un desnonament, i ajudes en aquest cas quan el propietari és una xicoteta tenidora.

Respecte al lloguer, la proposta conté una reforma de la Llei d'arrendaments urbans (LAU) per a permetre un major marge a les corporacions locals per tal de frenar "augments abusius" del lloguer, limitar la rescissió dels contractes i que aquests tinguen un mínim de cinc anys.

Mesures contra la pobresa energètica

A més, la proposició de llei contempla diverses mesures per a eradicar la pobresa energètica, establint un principi de precaució basat en la garantia d'impossibilitar talls d'aigua, llum i gas sense que existisca una comprovació de la situació de l'habitatge afectat.

Així mateix, la norma estableix que no siga l'administració la que assumisca aquests deutes amb recursos públics, sinó que siguen les mateixes companyies subministradores les que sufraguen el cost de mantindre el servei a llars amb situació de vulnerabilitat.

Nova llei d'habitatge

D'altra banda, el Ministeri de Foment ha començat a preparar l'anunciada nova llei d'habitatge, amb l'obertura d'una ronda de contactes amb les diferents comunitats autònomes. Amb aquestes reunions pretén tindre un "diagnòstic previ" per a elaborar una llei que "aborde de manera integral tots els problemes d'accés a l'habitatge a Espanya".

La nova llei inclourà la intenció de "blindar" l'habitatge públic perquè no el puguen vendre a inversors privats. A més, té l’objectiu de "posar final a l'escalada" que registra el preu dels lloguers a Espanya, especialment a les grans ciutats.

Per a això, el text inclourà l'anunciat pla de xoc de construir un parc de 20.000 pisos públics en lloguer, ja anunciat pel ministre de Foment, José Luis Ábalos.