El Congrés debat si l’ús de llengües cooficials s’estén a totes les administracions, incloses les estatals
El govern i les formacions de territoris amb llengües pròpies, com el valencià o el gallec, són partidaris que presentar-se documentació, per exemple a un ministeri, sense traduir al castellà
Que totes les administracions, també les estatals, admeten els documents escrits en valencià sense necessitat de traduir-los. Eixa és la proposta que tenen este dimarts damunt de la taula els diputats del Congrés, on es debat una proposició de llei per a estendre l’ús de les llengües cooficials a tota l’administració, la qual cosa permetria que la ciutadania d’autonomies com la valenciana, la gallega o la basca pogueren presentar la seua documentació en qualsevol de les llengües cooficials en totes les administracions públiques, no sols en les autonòmiques, sense necessitat que eixos documents estigueren traduïts al castellà. La iniciativa, que promou el govern de Sánchez i compta amb el suport de formacions de territoris amb llengües pròpies —Esquerra Republicana, PNB, EH Bildu i Compromís, BNG i els parlamentaris de Més per Mallorca i Comuns que estan en Sumar—, es debatrà en l’últim ple del Congrés d’enguany.
Treballadors de Justícia
També en matèria de llengua, estos partits volen impulsar la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial perquè els treballadors de l’administració de justícia hagen de demostrar un coneixement suficient i adequat de la llengua cooficial del territori en el qual exercisquen.
Segons va explicar el 19 de novembre durant la presentació de la iniciativa el portaveu d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, la intenció d’esta proposta és reparar "una anomalia tan clara" com és, segons va dir, que els ciutadans que viuen en comunitats amb llengua pròpia no puguen expressar-se en els seus idiomes en les institucions de l'Estat.
Domini de les dos llengües
La proposició de llei per la qual advoquen estes forces polítiques inclou també una reforma de la llei orgànica d'educació per a establir que una vegada finalitzada l'educació bàsica, tots els alumnes hagen d’haver aconseguit el domini ple i equivalent tant en castellà com en la llengua cooficial, si en tenen.
La reforma que volen impulsar estes formacions preveu, a més, que tots els procediments administratius i plataformes digitals estiguen disponibles en totes les llengües i que es valoren criteris lingüístics en les contractacions i licitacions que es facen en les comunitats amb diverses llengües.
