El govern espanyol garantix que la reubicació de menors es farà a pesar del plantó del PP

La majoria de les comunitats presidides pel PP, excepte Ceuta i Canàries, han decidit no participar en la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència prevista este dimecres per a abordar el repartiment dels menors migrants no acompanyats, de manera que queda suspesa perquè no es pot celebrar per falta de quòrum, han informat fonts del Ministeri de Joventut i Infància. Tot i això, la ministra, Sira Rego, ha assegurat que l'acolliment corresponsable dels joves entre totes les autonomies continua avant malgrat l'intent del PP de bloquejar el sistema faltant a la trobada.

La titular de les polítiques estatals d'infància ha qualificat d'"absolutament lamentable" l'actitud del partit liderat per Alberto Núñez Feijóo. Així, ha manifestat una "profunda indignació" enfront d'un PP que, a parer d'ella, recorre al bloqueig procedimental perquè "són incapaços de dir el que realment està succeint i és que és un partit que està abraçant les tesis racistes" i en contra dels drets de la infància.

No és la primera vegada que ocorre esta situació, ja que el juliol del 2025 les autonomies amb governs populars també van deixar plantada la ministra, Sira Rego, en una altra cimera sobre la mateixa qüestió. A la sectorial de hui sí que han acudit presencialment representants del govern autonòmic de Canàries i Castella-la Manxa, mentre que Ceuta, el País Basc, Astúries, Navarra i Catalunya s'han connectat per videoconferència.

La Generalitat diu que la reunió era "il·legal"

En sintonia amb altres responsables autonòmics populars del ram, la consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha traslladat en una nota de premsa el rebuig, com a representant de la Comunitat Valenciana, a participar en el que considera una trobada convocada de manera "il·legal”. Ha advertit per això que qualsevol acord que s'hi adopte "mancarà de validesa legal en haver-se omés els procediments essencials de formació de la voluntat de l'òrgan col·legiat". L'absència del govern valencià en la sectorial sobre migració té lloc després que impugnara formalment l'orde del dia fixat per a la trobada. Segons la documentació remesa, la Presidència —ostentada per la ministra Rego— hi incloïa punts que s'havien rebutjat expressament per la majoria dels participants —les comunitats del PP— en una altra trobada anterior, el 17 de març.

“No podem assistir a una reunió que naix viciada de nul·litat. El govern d'Espanya ha decidit actuar al marge de les normes, ignorant que l'orde del dia ha de ser aprovat prèviament per la comissió preparatòria”, s'ha queixat Albalat. Alhora, ha lamentat que el Ministeri "intente imposar per la via dels fets" assumptes com el reial decret sobre la capacitat dels sistemes de protecció, malgrat el vot en contra majoritari de les comunitats autònomes.

Segons l'orde del dia de la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, al qual ha tingut accés Europa Press, estava previst que les comunitats reberen "informació sobre el reial decret pel qual s'aprova la capacitat ordinària dels sistemes de protecció per a la protecció adequada i tutela de les persones menors d'edat estrangeres no acompanyades". Esta norma és una actualització del decret que ja es va aprovar l'any passat, amb idèntic procediment, i el pas per la Conferència Sectorial és merament informatiu.

L'orde també incloïa la presentació de l'Informe d'Avaluació Anual sobre l'Estratègia d'Erradicació de la Violència sobre la Infància i Adolescència 2023 i 2024, així com l'estat d'implantació del model Barnahus a Espanya i els pròxims passos a fer.

Un repartiment "irresponsable i sense recursos"

Més enllà dels defectes formals, Albalat ha criticat també la política de repartiment de menors migrants no acompanyats que implementa l'executiu espanyol. “L'absència de la Comunitat Valenciana no és una falta de solidaritat, és un exercici de responsabilitat davant d'un govern que imposa trasllats forçosos de manera unilateral”, ha asseverat. La representant valenciana ha denunciat que el sistema de protecció autonòmic està “molt tensionat" i que l'Estat pretén que les autonomies assumisquen competències exclusives sense la dotació financera adequada.