La Comunitat Valenciana ha patit este estiu 216 incendis forestals, amb 740 hectàrees cremades

La Comunitat Valenciana ha patit este estiu 216 incendis forestals en els quals han cremat 740 hectàrees, dels quals 92 s'han originat per llamps, 68 han sigut intencionats, 27 s'han degut a negligències, 10 a causes accidentals i 19 a causes desconegudes.

Així ho ha explicat este dilluns en les Corts el conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, que ha comparegut a petició del PSPV-PSOE, Compromís i Vox per a informar dels incendis estiuencs, en els quals el 92% d'hectàrees s'han cremat en juliol i agost, concentrades en tres incendis: Ibi, Villena i Teresa de Cofrentes.

El conseller ha afirmat així mateix que la Generalitat ha fet "l'aposta més gran de la història" pel servici de bombers forestals, i ha anunciat que este quadrimestre es presentarà un "ambiciós" pla d'actuació per a la reforma i adequació de bases i la creació d'altres de noves, amb l'objectiu de dotar els bombers forestals "de les millors infraestructures".

L'incendi d'Ibi va cremar 185 hectàrees, de les quals 147 del parc natural de la Font Roja; el de Villena 56 hectàrees; i el de Teresa de Cofrentes, causat per un llamp, 504 hectàrees, ha explicat el conseller, que ha defensat que s'ha actuat amb "contundència en la mobilització inicial" i una "coordinació exemplar i impecable", la qual cosa ha permés "donar una resposta efectiva".

L'incendi d'Artana, amb una "mobilització extraordinària"

Un dels incendis que "més va preocupar" i va requerir una major mobilització de mitjans, va ser el d'Artana. El conseller ha justificat la necessitat de sol·licitar la col·laboració de mitjans aeris de les comunitats d'Aragó i Catalunya, que es van sumar als recursos aeris de la Comunitat Valenciana davant de la impossibilitat d'accedir al mateix de manera terrestre, encara que ha precisat que els catalans no van arribar a intervindre en este foc, però sí que van atacar un altre conat per llamp en la zona del Turmell.

Segons ha exposat Valderrama, esta "mobilització extraordinària sol·licitada a temps és clau perquè estos incendis no avancen amb virulència a zones d'especial protecció i amb claríssima continuïtat forestal". "I ho dic perquè ja sé que el socialisme és més d'esperar que tot es complique i, a això de 'si necessiten ajuda, que la demanen'. I a partir d'ací, a construir el seu relat polític", ha agregat.

No obstant això, ha sostingut que este no és l'"estil" ni la "manera de treballar" del Consell: "Nosaltres treballem en col·laboració i coordinació amb les comunitats limítrofes i amb l'UME. I estem molt orgullosos de ser tan previnguts, de treballar amb antelació i anticipació".

Ajuda a altres comunitats autònomes

Valderrama ha reivindicat també el suport de mitjans valencians en els incendis d'Extremadura, Galícia i Castella i Lleó, i ha precisat que l'avió que ha treballat a Galícia ha fet 259 descàrregues amb un total de 777.000 litres d'aigua, i el destinat a Extremadura 73 descàrregues i 220.000 litres d'aigua, mentre que s'han desplegat 380 professionals per terra. Ho ha emmarcat en la "lleialtat institucional". "Ha treballat de manera unida i conjunta, coordinada i efectiva, ha sigut un veritable exemple de la capacitat i potencialitat d'esta comunitat", ha expressat.

Sobre els bombers forestals, ha afirmat que el dispositiu ha sigut "el més complet en anys, però no sols en els mesos d'estiu, sinó tot l'any", perquè totes les unitats de reforç han passat a ser anuals, s'ha finalitzat el procés d'estabilització, s'ha aprovat una relació de llocs de treball que incrementa el servici en 315 persones i s'ha renovat la seua flota amb una inversió de nou milions.

Valderrama ha assegurat que milloraran este servici, després d'"anys de falses promeses del Botànic"; ha afirmat que s'han destinat vint milions d'euros al servici de vigilància preventiva; i ha acusat el PSPV de buscar "rèdit polític" amb les emergències, una matèria en la qual la ciutadania espera "unitat i responsabilitat, no debats estèrils". Així, ha retret als socialistes "el seu discurs injust i irresponsable, que deixa molt clar que el partit socialista no està ací ni per a millorar el servici, ni per aportar res útil a la societat valenciana que no siga el xoc i la confrontació". Els ha acusat d'estar més "en l'estratègia i el tacticisme de sostindre el 'sanchisme', que en l'interés de la Comunitat Valenciana." "La seua preocupació és pur màrqueting, pur teatre", ha afegit.

Ha afirmat que s'ha treballat "des de principis d'any amb previsió, amb antelació, amb anticipació" i fomentant "l'obligada col·laboració i coordinació" entre tots els dispositius i totes les administracions competents, i que s'ha aconseguit atallar la majoria dels incendis, que han quedat en conats.

L'oposició, crítica amb la gestió del Consell

El síndic socialista, José Muñoz, ha afirmat que Mazón "torna a fer el mateix que en la dana: desaparéixer, desprotegir i no donar explicacions" i ha qualificat de "terrible" este estiu, en el qual els bombers forestals ja van avisar que els efectius "eren insuficients, hi havia unitats incompletes i que les seues condicions laborals no eren les adequades".

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha criticat l'"anomalia" que Mazón estiga "absent" de les Corts des de principis de juliol i "absent del territori" per les crítiques que rep, i l'ha acusat d'escoltar "massa Vox" i les seues tesis "negacionistes" i "molt poc els bombers".

El síndic de Vox, José María Llanos, ha demanat al conseller que distingisca "entre ciència i cienciologia", entre els canvis climàtics i el canvi climàtic, "que és culpable fins de la mort de Manolete", perquè segons l'oposició la culpa "sempre és del txa-txa-txa o del canvi climàtic, que és el mateix, una cantarella interessada per a fer alguns caixa". També ha defensat la necessitat d'un comandament únic a Espanya després del "fracàs de l'estat autonòmic, també en els incendis".