Compromís exigeix un pla per a analitzar “usos alternatius” de les dessalinitzadores de Cabanes i Moncofa
La proposta també inclou derogar els convenis subscrits amb els ajuntaments afectats, tant els primers com els transitoris actuals.
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha exigit al govern espanyol que elabore un pla per a analitzar els “possibles usos alternatius” de les plantes dessalinitzadores de Cabanes i Moncofa, i ha lamentat que “no explique perquè a Cabanes es va regalar el sòl mentre es va expropiar a Moncofa”.
En les primeres sessions de les comissions del Senat es votarà la proposta presentada per Mulet, que ha instat el govern a assumir el cost del cànon de construcció que han de pagar els ajuntaments afectats (Cabanes, Orpesa, Benicàssim, Xilxes, Moncofa i Sagunt) i a eximir els ajuntaments d’aquesta obligació.
La proposta també inclou derogar els convenis subscrits amb els ajuntaments afectats, tant els primers com els transitoris actuals, i començar a treballar amb uns altres que prevegen un nou estudi de viabilitat.
Aquesta moció, segons han explicat des de Compromís, també inclou instar l’executiu espanyol a elaborar un pla per a analitzar els possibles usos alternatius d’aquestes tres plantes dessalinitzadores i els recursos que generen, d’acord amb les administracions implicades.
Fons de supervivència per a les farmàcies rurals
D’altra banda, la coalició valencianista ha portat a la comissió de Sanitat una iniciativa que proposa “garantir la supervivència de les farmàcies en el món rural”. Entre altres mesures, la formació demana un “nou fons proposat pels mateixos afectats” que “no tindria un destacat cost per al tresor públic”.
Mulet ha explicat que l’any 2018, a la Comunitat Valenciana hi havia un total de 78 farmàcies de viabilitat econòmica compromesa (VEC). Aquest tipus de farmàcies “facturen poc i no arriben a l’11,4% de la facturació d’una farmàcia mitjana, per la qual cosa reben una subvenció mensual”.
Aquesta xifra resulta “especialment significativa” a les comarques del nord, que concentra un total de 40, cosa que suposa un 13% del total d’oficines de farmàcia, i situa aquestes comarques al nivell d’autonomies com Castella i Lleó (per damunt del 14%).
