Les comarques registren el 2023 l'última modificació d'una canviant i llarga història

En vora cent anys són nombroses les propostes de divisió comarcal

La Vall d'Ebo
La Vall d'Ebo / Google Maps (Europa Press)

L'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) ha publicat l'edició 2023 del mapa comarcal a escala 1:350.000 de la Comunitat Valenciana, que arreplega la petició de supressió de l'Horta Oest i els canvis sol·licitats per alguns ajuntaments del nord de la Comunitat Valenciana. És l’última d’un seguit de propostes que en el cas de les comarques és llarga. L'origen està en la proposta de Mateu i Llopis i Beüt i Belenguer i els antecedents són les governacions forals primer i les borbòniques a partir de 1707, els reialencs i les senyories i la divisió provincial (1833).

Les modificacions que arriben enguany consisteixen, en primer lloc, en la segregació de l'Alt Maestrat i la incorporació a la comarca dels Ports del municipi de Vilafranca; en segon lloc, el canvi de comarca de Vistabella del Maestrat, Benafigos i Atzeneta del Maestrat que passen de l'Alcalatén a l'Alt Maestrat i, encara una modificació més, amb la segregació de la comarca de la Plana Alta i la incorporació a la comarca de l'Alt Maestrat del municipi de la Serratella.

"Les comarques són demarcacions geogràfiques amb una gran tradició històrica que vertebren socialment, econòmicament i culturalment el territori valencià”, explica la Generalitat al seu web. També recorda que “els seus noms tenen una tradició molt arrelada en la nostra societat, encara que no hi ha una regulació que les reconega administrativament, ni les seues denominacions estan fixades oficialment”.

Una mirada ràpida evidència que la llista de propostes de divisió territorial és llarga i diversa. La primera divisió comarcal plantejada es remunta a 1933, durant la Segona República,  i la va fer Felip Mateu i Llopis. La proposta dividia el territori en 29 comarques i bona part dels noms eren ben diferents dels actuals: Marquesat de Dénia, Pelengisa i Falaguera, l'Horta d’Alacant o Benicadell-Mariola eren alguns, segons recull la Universitat Jaume I de Castelló en una recopilació.

A l’any següent Emili Beüt i Belenguer proposa una nova divisió que amplia a 41 el nombre de comarques. Algunes repetien les denominacions de la iniciativa prèvia, però s'hi introduïen moltes novetats. Les Valls de Pego, la Costera de Ranes, el Pla de Quart o el Baix Espadà eren alguns dels nous topònims.

Caldrà esperar més de trenta anys per a tindre una nova proposta destacada de comarcalització. Propostes en tot cas no normatives perquè el règim de Franco no contemplava aquestes divisions legalment. Seria el 1968 i vindria de la mà de Manuel Sanchis Guarner, ara amb 30 comarques.

Joan Soler, el 1970, i Antonio López el mateix any, Pedro Pèrez Puchal el 1979, M. José Ribera i Bernardí Cabrer aquell mateix any, la del centre d'estudis Prevasa (Caixa d’Estalvis de València, precedent de Bankia) en 1983, la de Vicenç M. Rosselló, Josep M. Bernabé i Bernardí Cabrer entre 1982 i 1987 o la de Juan Piqueras Haba el 1995 són diferents ajustos que es van fent en el procés de comarcalització.

Article 65 de l’Estatut

D'altra banda, l’Estatut d’Autonomia indica en el cas comarcal, en concret en l'article 65 que “Una llei de Les Corts, en el marc de la legislació de l'Estat, que haurà de ser aprovada per majoria de dos terços, podrà determinar la divisió comarcal, després de ser consultades les entitats locals afectades”, explica.  Una llei, en tot cas, que de moment no existeix.

També et pot interessar