Les claus de les eleccions al Senat
Amb les paperetes color salmó la ciutadania elegeix la composició de la desconeguda cambra alta, el cau de les forces majoritàries
Quan la ciutadania acudisca aquest diumenge als col·legis electorals trobarà dues urnes: una per a elegir amb les paperetes blanques els diputats i les diputades que ocuparan els 350 escons al Congrés i una altra on depositarà les paperetes color salmó per a escollir als 208 senadors i senadores de la cambra alta.
Tot i no tindre la projecció pública dels diputats, els senadors també compten en el mapa polític, perquè el Senat és la cambra legislativa i controla al govern espanyol després de fer-ho el Congrés.
En alguns casos, la confrontació política té lloc al Senat. És el cas del candidat popular a la presidència del govern, Alberto Núñez Feijóo, que és senador, com la major part dels membres de la cúpula del PP que durant el darrer any ha fet del Senat el vertader quarter general de la seua estratègia cap a la Moncloa.
Senadors elegits per la ciutadania i senadors autonòmics
A banda d’aquest contingent de 208 escons que s'elegiran aquest diumenge directament en llistes obertes per la ciutadania, la institució es completarà amb 57 senadors autonòmics, designats pels parlaments autonòmics. L’electorat valencià tria aquest diumenge dotze senadors, quatre per cadascuna de les tres circumscripcions —Castelló, València i Alacant— que se sumen als sis escollits pel Parlament autonòmic.
En el cas valencià, les Corts celebraran el pròxim dijous 27 juliol el ple per a elegir els sis senadors territorials: tres del PP, dos del PSPV i un de Compromís, d'acord amb el repartiment derivat dels resultats de les eleccions autonòmiques del 28M. De moment, només ha transcendit el nom del socialista Ximo Puig, que compatibilitzarà l'escó a la cambra alta amb el del Parlament valencià.
El cau dels partits majoritaris
Els senadors elegits directament per la ciutadania van en llistes obertes, sense els lligams que suposen les llistes partidàries i tancades del Congrés. L’electorat ha de marcar en la papereta un, dos o tres candidats nominalment, abans de tancar-la en el sobre.
Res no impedeix que en la papereta color salmó es marquen els candidats favorits, siguen de dos o, fins i tot, tres partits diferents, encara que aquesta opció no siga la més freqüent.
El sistema de repartiment de quatre escons per circumscripció complica, però, l'entrada dels partits no majoritaris i l'habitual és que es distribuïsquen entre els grans partits: PP i PSOE. En les últimes legislatures Podem es va quedar sense representació i Vox només va obtindre una mínima presència al Senat malgrat ser la tercera força al Congrés.
A la Comunitat li corresponen sis senadors
Per població, a la Comunitat Valenciana li corresponen sis senadors territorials. S'assigna un per cada comunitat autònoma i un més amb cada milió d'habitants. Com que hem superat els cinc milions en els últims anys, s'ha consolidat un senador més que en les eleccions del 2019. El repartiment entre colors polítics es produeix d'acord amb la llei D'Hondt.
