El CIS afona el PSOE a quasi tres punts per darrere del PP en ple esclat del cas Koldo
El baròmetre de març apunta a un retrocés del bloc d'esquerres després que Vox desbanque Sumar com a tercera força
El tauler polític que dibuixa el baròmetre del Centre d'Informacions Sociològiques (CIS) s'ha capgirat en només un mes. Si al febrer apuntava a un empat tècnic entre els dos principals partits, l'enquesta de març arreplega una davallada forta del PSOE, de quasi dos punts, que el situa quasi tres per darrere del PP. Així les coses, si ara mateix se celebraren eleccions generals, els d'Alberto Núñez Feijóo serien primera força amb el 34% dels suports, després d'haver pujat 0,8 punts en la intenció de vot en comparació amb el mes passat.
En general, l'espectre ideològic de l'esquerra acusa un retrocés notable i empitjora les expectatives en l'última enquesta del CIS, elaborada just en l'esclat del cas Koldo, que investiga una suposada trama de comissions irregulars en contractes de mascaretes durant la pandèmia. Els socialistes, que ja s'afonaren en les eleccions gallegues, es deixen 1,7 punts en suport recaptat i serien el segon partit més triat, amb el 31,3% dels vots. Sumar, fins fa un mes tercera força, queda relegat al quart lloc perquè perd un punt. Ara mateix aglutinaria el 9,2% dels sufragis. El buit l'ocupa Vox, que experimenta una important alça de dos punts en suport electoral i arrossegaria el 9,9% de les paperetes.
Les enquestes d'aquest baròmetre es van elaborar en vespres de l'acord del PSOE amb Junts i Esquerra Republicana per a tornar a presentar al Congrés la llei de l'amnistia. En aquest escenari, els independentistes de Junts creixen dues dècimes i concentren fins a un 1,2% del vot, mentre que els d'ERC baixen en la mateixa proporció i es queden amb l'1,9%. A Podem, actualment amb quatre diputats en el Grup Mixt del Congrés, l'estadística dirigida per Félix Tezanos li atorga un 2,2% dels suports.
En el nacionalisme basc, EH Bildu avança el PNB i arreplega l'1,1% dels vots (+0,3), mentre que els jeltzales baixen un 0,1 i tenen una estimació de vot del 0,9%. El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que ja va experimentar un fort creixement en els comicis d'aquesta autonomia, avança 0,2 punts fins al 0,9%.
Amb aquests resultats del baròmetre de març, el bloc de dretes conformat per l'aliança PP-Vox sumaria el 43,9 % dels sufragis en unes eleccions generals, mentre la coalició progressista PSOE-Sumar que governa ara n'obtindria el 40,5 %. Són més de tres punts de diferència.
Aquest avantatge del PP porta aparellada una bona posició per al líder, Alberto Núñez Feijóo, que es posiciona com el millor valorat per la ciutadania, encara que sense arribar a l'aprovat. La nota mitjana que li atorga el CIS, de 4,22 punts, millora lleugerament el 4,18 tret el febrer. Paral·lelament, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que fa un mes ocupava la primera plaça amb una nota de 4,27, cau ara al segon lloc amb un 4,11. El president Pedro Sánchez baixa a la tercera posició amb un 4,10 de nota (abans el 4,25) i el líder de Vox, Santiago Abascal, repeteix en l'últim lloc amb 2,82 punts, tot i que guanya sis centèsimes.
En tot cas, Sánchez continua sent el preferit com a president, encara que són menys les persones enquestades que el tenen com a favorit perquè en l'anterior baròmetre li donava suport el 25,6 % i ara ho fa el 23,3%. Li segueixen Feijóo (16,5%), Yolanda Díaz (6,3%) i Abascal (5,9%). La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, queda en cinqué lloc i és la favorita per al 5,3%.
El CIS revela que els principals problemes per a la ciutadania són la crisi econòmica (29%), l'atur (18%), el "mal comportament dels polítics" (16,8%), "el govern i els partits" (14,9%) i els problemes de la "qualitat" de l'ocupació (14,8%). La corrupció puja fins al sisé lloc des del dihuité que tenia en l'anterior sondeig, ja que va ser un assumpte mencionat pel 12,4% de la mostra. La llei d'amnistia, per la seua banda, segueix en les posicions més baixes de la taula i només preocupa l'1,6 % de la mostra.
