Capítol final de la trama Gürtel: l'Audiència Nacional acull l'últim juí de la peça principal

Este dilluns a les deu del matí comença a l'Audiència Nacional l'últim juí del cas Gürtel, relatiu a la peça principal de la macrocausa que va marcar una era de corrupció i que ara posa punt final amb esta vista oral. El procediment buscarà determinar si el cap de la trama, Francisco Correa, i una vintena d'investigats van cometre diversos delictes fiscals contra la hisenda pública. Els acusen d'amagar i blanquejar els beneficis obtinguts a través d'accions delictives que van dur a terme mitjançant la xarxa corrupta.

El juí que s'inicia hui serà el colofó a una macrocausa que ha portat a investigar durant setze anys més d'un centenar de funcionaris, empresaris, treballadors i dirigents del PP en fins a tretze peces distintes. Arriba també dos dècades després que José Luis Peñas, regidor popular a Majadahonda, començara a gravar en secret la xarxa de Correa i els àudios que destaparen la trama.

Francisco Correa i la resta dels processats, en total 26, acudixen al tribunal, amb seu a San Fernando de Henares, amb un pacte tancat amb la Fiscalia. Busquen assegurar-se una rebaixa de la condemna a canvi de reconéixer els fets que se'ls imputen: la comissió de delictes fiscals i blanqueig en la trama que es va formar en comunitats i ajuntaments governats pel PP per a aconseguir adjudicacions de contractes entre el 1998 i el 2009. Sols uns pocs han refusat per ara bastir ponts amb el ministeri públic, i això obliga, per tant, que hi haja juí. Previsiblement, les sessions es prolongaran fins al 20 de novembre, segons han informat en l'agència Efe fonts jurídiques.

Entre els que volen pactar estan els principals acusats de la trama, començant per Correa, per a qui inicialment la Fiscalia Anticorrupció demana 77 anys de presó per una vintena de delictes fiscals, dos de blanqueig i falsedat documental. També qui era la seua mà dreta, l'exsecretari d'organització del PP gallec Pablo Crespo, al qual li reclama la mateixa pena. En un escrit citat per Efe i remés a la secció segona penal de l'Audiència Nacional, el capitost de la Gürtel explica que Crespo i Ramón Blanco Balín, cervell financer de l'entramat, van ser els que es van ocupar dels seus assumptes societaris i fiscals. També hi ha moltes societats creades per ells i Vicente Agramunt, advocat i empresari expert en este camp, que consten en l'escrit d'acusació del ministeri públic com a responsables civils.

Segons el relat de Correa, en un moment determinat va voler regularitzar eixos diners, però Blanco Balín el va dissuadir assegurant-li que estaven protegits en el compte "Soleado", utilitzada per persones de "màxima rellevància" a Espanya com el rei Joan Carles, "la qual cosa lamente ara enormement", ha afegit. L'excap de la Gürtel, que acumula diverses condemnes per corrupció i es troba en tercer grau o semillibertat després de complir deu anys a la presó, va permetre en el seu moment el desbloqueig dels comptes a Suïssa per a repatriar 20,7 milions d'euros destinats a reparar el mal causat i la responsabilitat civil.

Quant a Pablo Crespo, reitera en l'escrit de reconeixement dels fets, al qual també ha tingut accés Efe. Crespo reitera el mateix que ha argumentat en altres judicis de la trama: deduïa com a despeses el que "realment eren obsequis o prodigalitats a favor de determinades autoritats o funcionaris o del Partit Popular". A més, "per a canalitzar de manera opaca al fisc les quantitats percebudes, vaig constituir diverses societats a Panamà", confessa. Assumix també que era ell qui "donava les instruccions als qui dirigien" les empreses de l'anomenat Grupo Correa, entre elles a l'acusada Isabel Jordán, una de les primeres persones a obrir-se a pactar amb la Fiscalia quan començaren a rodar els judicis a la Gürtel.

Els pactes amb la Fiscalia han sigut precisament la tònica en els últims judicis per esta trama, per la qual el PP va ser condemnat com a partícip a títol lucratiu pels beneficis que va obtindre en municipis madrilenys.