Com ha canviat l'economia valenciana en 40 anys d'Estatut?

Les veus expertes analitzen els canvis i reptes als quals s'enfronta la Comunitat Valenciana en un congrés que se celebra aquest dimarts a Alacant

Com ha canviat l'economia valenciana en 40 anys d'Estatut?

La Comunitat Valenciana té actualment 1,7 milions més de persones que fa quaranta anys, quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia; 1,1 milions de persones s'hi han incorporat al mercat laboral i la renda ha pujat un 60%. Aquestes són només algunes dades de les que ha oferit el president de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, aquest dimarts durant el V Congrés d'Economia Valenciana, en el qual ha presentat el document L'economia valenciana 40 anys després de l'Estatut d'Autonomia de 1982 davant de representants de la societat civil i el president de la Generalitat, Ximo Puig.

Però tot no són aspectes positius, i Pérez ha mencionat dos grans reptes: créixer amb regularitat, sense que les recessions modifiquen un creixement econòmic sostingut, i que el desenvolupament es produïsca per més productivitat. També ha remarcat que la trajectòria ascendent "és més del segle XX que del XXI", en el qual hi ha hagut "pertorbacions grans" que han fet "allunyar-se del nivell de renda de la mitjana espanyola".

Així, aquest distanciament "s'ha recuperat lleugerament en els últims anys", però la situació és "molt preocupant", perquè a pesar del període de descentralització del poder públic, "hi ha hagut una divergència regional, i no una convergència".

"Hi ha una descentralització, però no una desconcentració des de Madrid", ha sostingut Pérez, que ha assenyalat que la diferència de renda per càpita entre els madrilenys i els valencians "ha passat d'estar en els 25 punts a estar per damunt dels 35", un problema al qual s'afig que la productivitat es trobe "permanentment per davall de la mitjana".

El responsable de l'IVIE també ha incidit en la concentració a la Comunitat Valenciana d'empreses xicotetes, malgrat l'increment "considerable" de les empreses tractores, que entre l'any 2000 i 2022 han passat de 18 a 68, amb el consegüent "arrossegament", també en l'augment de la productivitat, que això provoca.

"Necessitem moltes més empreses tractores ací, perquè la capacitat d'arrossegament i l'increment en productivitat és substantiu", ha recalcat Pérez, el qual ha conclòs que "mentre la productivitat no millore, el creixement salarial no es produirà".

També et pot interessar