El BOE publica el decret de renovació automàtica del lloguer, que entra en vigor demà
La vida d'esta norma pot ser efímera si no passa el tràmit parlamentari al Congrés, on no és segur que reunisca els vots necessaris
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat este dijous el reial decret llei que establix la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer, demandada pel Sindicat d'Inquilins i Sumar, i que entrarà en vigor este divendres. És el segon dels documents normatius a què va donar llum verda el Consell de Ministres, abordant específicament la renovació indefinida i fixant compensacions a l'arrendatari en cas de no complir-lo. La vida d'este text pot ser efímera perquè decaurà si no passa el tràmit parlamentari i es convalida al Congrés en la sessió plenària convocada també demà mateix.
El decret, de huit pàgines, precedix el que ja es va publicar dimecres i que arreplega una bateria de mesures d'escut social en matèria de vivenda: van des dels desnonaments, els incentius fiscals, la prohibició de compra als fons voltor, la regulació del lloguer temporal o d'habitacions, un IVA del 10% per als pisos turístics o les ajudes a la compra de la primera casa.
Segons defén l'executiu de coalició, este segon decret, que a priori no compta amb els vots necessaris per a eixir airós al Congrés, respon a l'interés general per a donar estabilitat a les llars en el seu habitatge habitual i al mercat mateix. Busca amb això la proporcionalitat, en contindre la regulació —resa el text— sense restringir l'oferta de vivenda per a llogar ni alterar el contingut econòmic del contracte ni la seguretat jurídica.
El propietari haurà d'indemnitzar l'inquilí
El decret de pròrroga automàtica dels lloguers establix que, quan un arrendador no vol prorrogar el contracte, haurà d'indemnitzar l'inquilí amb l'import equivalent a dotze mensualitats de renda d'una similar. Esta es calcularà conforme al sistema estatal de referència de preus de lloguer d'habitatge i en cap cas podrà ser inferior a una mensualitat de renda per any de residència.
La indemnització no procedirà quan la finalització del contracte responga a causa justificada: que l'arrendador, sent persona física, necessite el pis per a si mateix o per a familiars de segon grau —l'arrendatari, en este cas, tindria també dret a percebre els diners en compensació si la casa no arriba a ocupar-se en els tres mesos següents—. Altres causes acceptades que justificarien la no renovació del contracte és que l'inquilí no habite de manera efectiva el pis arrendat, o que dispose d'un altre habitatge apte en el mateix municipi.
En el cas d'un nou contracte d'arrendament habitual sobre el mateix pis, l'oferta haurà de garantir la permanència de l'arrendatari per un termini mínim de cinc anys, o set anys si l'arrendador fora persona jurídica. L'import econòmic de la nova renda mensual haurà d'ajustar-se a les regles de determinació de la renda previstes, fins i tot quan l'immoble no se situe en una zona tensionada.
Quan el contracte s'extingisca per haver comunicat vàlidament l'arrendador la voluntat de no prorrogar-lo, podrà aplicar-se, prèvia sol·licitud de l'inquilí, una pròrroga extraordinària de l'arrendament per un període màxim d'un any. Esta sol·licitud de pròrroga extraordinària requerirà l'acreditació per part de l'arrendatari d'una situació de vulnerabilitat social i econòmica sobre la base d'un informe o certificat emés en l'últim any pels servicis socials d'àmbit municipal o autonòmic, i haurà de ser acceptada obligatòriament per l'arrendador quan siga un gran tenidor d'habitatge.
