Bernabé diu a la jutgessa que el president de la CHX no va dir "en cap moment" que hi havia risc de desbordament del Magre

El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, "no va dir en cap moment que hi haguera risc de desbordament del Magre" durant el seguiment de la dana del 29 d'octubre, segons va declarar el 14 d'abril a la jutgessa d'instrucció la delegada del govern espanyol de la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. En el registre de les seues declaracions a la jutgessa de Catarroja, a les quals ha tingut accés À Punt, consta que, pel que fa al desbordament del Magre, Bernabé "va ser coneixedora del que passava pels mitjans de comunicació". A més, indica que el president de la CHX no informava sobre "dades concretes de pluviometria o cabal dels rius", sinó que li facilitava informació "per qüestions que ella li preguntava", en traslladar-li el que li transmetien alguns alcaldes i alcaldesses afectats.

Segons va aclarir Bernabé en la declaració com a testimoni en la causa, la direcció de l'emergència no va demanar informació específica sobre el barranc de Poio al president de la CHX. "No hi havia una coordinació entre un tècnic d'emergències competent en matèria de protecció civil i un representant de la delegació", concreta. "Estaven tots connectats al Cecopi, però els grups no es van constituir". Tampoc, segons va apuntar, no hi havia un coordinador per grup, ni càrrec autonòmic que exercira de coordinador.

A banda, la delegada va declarar que desconeixia per què entre les 16:13 i les 18.43 hores el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) va deixar d’enviar informació del barranc de Poio.

El que sí que es va tractar des de l'inici de la reunió, que va començar a les 17:00 hores d'aquell dimarts, va ser la situació de la presa de Forata (Iàtova) i "la quantitat d'aigua que entrava, uns 2.000 litres, el doble de la capacitat", va matisar. Així, Bernabé va explicar que, en cas d'entrar en escenari 2, suposava "un risc imminent de col·lapse" i l'escenari 3 portava aparellada "la ruptura definitiva. Això suposa inundacions que poden arribar a quatre metres en tots els municipis aigües avall de la presa".

Bernabé va convocar la primera reunió a les 09:30 hores

En la declaració, la delegada del govern espanyol va contar que el mateix dia 29 a les 08:00 hores ja era coneixedora pels mitjans de comunicació de les complicacions que s’havien viscut a la zona de la Ribera la nit anterior i que s'havia decretat l'alerta roja meteorològica a la zona, raó per la qual va cancel·lar un viatge programat —al qual estaven convocats els delegats de govern— i va convocar a les 09:30 hores “les agències que intervenen normalment i formen part d'una emergència”.

Segons el seu testimoni, Bernabé va saber que hi havia una persona desapareguda a l’Alcúdia a les 12:00 hores i va telefonar a qui aleshores era consellera de Justícia i l'Interior, amb les competències d'Emergències, Salomé Pradas, a les 12:23 hores per a conéixer la situació de mà de la Generalitat. En eixa telefonada, que va durar cinc minuts, li va dir que estaven “a la seua disposició per a qualsevol cosa que necessitaren” i diu que ja li va oferir la Unitat Militar d'Emergències (UME). Segons va declarar la delegada del govern espanyol, Pradas va respondre “que prenia nota” i que seguirien en contacte. 

Seguidament, Bernabé va tractar de contactar amb els alcaldes d'Utiel i de Requena, amb dificultats. És en estos moments que Pradas li va telefonar durant un minut per comunicar-li que havia anat a Carlet “i que era conscient del que estava passant”. Bernabé la tornà a telefonar a les 14:06 hores per a explicar-li que hi havia problemes a Utiel. Davant d'això, Salomé Pradas va assegurar que es dirigia cap allà per a veure “què estava passant”.

Ambdós van tornar a parlar telefònicament a les 14:33 hores, i Bernabé va dir-li a Pradas: “Demana’m l’UME”. Cosa que, segons ha explicat Bernabé, la consellera no va demanar formalment fins a les 14:53 hores, si bé en un primer moment la petició va ser errònia. Així, a les 14:54 hores, Bernabé va contactar amb la direcció general de Protecció Civil perquè atengueren la sol·licitud al més prompte possible, i després va avisar també l'UME a les 14:56 per a fer-li saber que eixa petició estava en curs i que havien d'eixir cap a Utiel quan pogueren. Com això s'ha de demanar per escrit, a les 15:29 hores van rebre el correu electrònic, però en el text constava “la desmobilització de l'UME” erròniament. Els van advertir de l'error i finalment a les 15:41 hores el van enviar correctament.

El Cecopi, amb una diposició "poc habitual": els presents estaven d'esquena a la càmera

La primera convocatòria per a la reunió del Cecopi va ser a les 16:18 hores, però li faltava informació, segons la declaració de Bernabé. La segona la van enviar a les 16:23 hores i finalment la reunió va començar a les 17:00 hores. Precisament a eixa hora el tercer batalló de l’UME que estava mobilitzat tenia problemes per a accedir a Utiel. Bernabé tractava d'arribar a Utiel i va tornar a la delegació del govern per seguir la reunió des d'allí i, per tant, telemàticament.

Segons va contar, la disposició del Cecopi era "poc habitual": tots els connectats telemàticament veien la consellera Pradas i la resta de persones d'esquena a la càmera, fet que dificultava poder veure'ls i sentir-los, i es giraven quan parlaven i "a vegades parlaven entre ells". Bernabé desconeix "per què era eixa la disposició".

La primera redacció de l'ES-Alert era només per al Magre

Ha contat també que a les 18:00 hores, durant la primera desconnexió del Cecopi, va tractar de contactar amb diversos alcaldes i va veure imatges de com queia el pont de Picanya. A les 19:05 hores va contactar amb l’alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, que la va alertar que el riu s’havia desbordat, com la gent tractava de salvar-se i que "la quantitat d'aigua era un perill".

Un minut després, Bernabé va telefonar a Pradas per a demanar-li que reactivara el Cecopi. Quan li van comunicar que enviarien un ES-Alert "només per a la ribera del Magre", Bernabé va demanar per favor que l'enviaren a tota la província de València, pel que li havia contat Albalat. A això Pradas va respondre: "Està passant en més pobles". Abans d'una segona desconnexió per a redactar el missatge, li van confirmar que els pobles sense cobertura no rebrien l'alerta. Quan l'alerta es va emetre finalment, a les 20:11 hores, Bernabé parlava amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i quan es va reconnectar el Cecopi després de l'enviament del missatge massiu, el president Mazón ja estava present.

Bernabé va assegurar que entén que el dia 29 d'octubre la direcció l’exercia la consellera, que mostrava dubtes i preguntava als tècnics per rebre informació. A partir de l'endemà, Bernabé diu que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, dirigia les reunions i era qui donava la paraula, “fins que dies després va canviar l’actitud als Cecopi”.

Bernabé va conéixer la primera xifra de morts a les 05:30 hores

En 24 hores, la delegada del govern espanyol va fer o va rebre vora 240 telefonades. Precisament una de les telefonades va ser quan Bernabé es va posar en contacte amb el jutge de guàrdia de Torrent (Horta Sud) a través d’un Guàrdia Civil que estava fent alçament de cadàvers. Segons va indicar la delegada del govern espanyol, no localitzaven cap responsable de la direcció de l’emergència i el seu era l’únic telèfon que els havia contestat. Cap a les 05:30 hores del dia 30 d'octubre va rebre la primera xifra de víctimes mortals, que en aquell moment sumava onze cadàvers.

Des del 30 d'octubre, el Cecopi va tractar cada dia la possibilitat que hi haguera persones atrapades en soterranis i espais inundats. A la pregunta de si es va actuar de la manera més diligent per a ajudar les persones que pogueren trobar-se atrapades, Bernabé va assegurar que el "govern d’Espanya va accedir a totes les peticions que li van fer".

El Consell acusa Bernabé de mentir "per omissió" i per "càlcul polític"

El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha assegurat este dimecres en un comunicat que la delegada del govern espanyol "va mentir per omissió" i "per càlcul polític" durant mesos, fins que va declarar com a testimoni davant de la jutgessa de la dana. “Quan es va desbordar el Magre, Bernabé no va rebre cap telefonada, va ser ella qui va haver de telefonar. I quan el barranc de Poio va arribar a nivells crítics, a les 13:42, tampoc es va emetre cap avís”, ha afegit Barrachina.

Al seu parer, Bernabé és "la màxima responsable política de totes les estructures estatals implicades" i ha advertit que el seu intent d'eludir responsabilitats “suposa una falta de respecte cap als municipis afectats, cap a les víctimes i cap a tots els que aquell dia sí que van estar al peu del canó”.