Alonso nega que Cerdán fora copropietari de la seua constructora i l'excap d'Acciona desmentix les comissions del cas Koldo
L'empresari Antxon Alonso ha reconegut que va fer una donació esporàdica de 4.500 euros per "motius fiscals" a Fiadelso, la fundació de l'exministre Ábalos

L'empresari Antxon Alonso, propietari de la constructora Servinabar, adjudicatària de contractes sota sospita en el cas Koldo, ha avalat davant del jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente la versió de l'exsecretari d'organització del PSOE Santos Cerdán sobre l'empresa. Ha confirmat que Cerdán va firmar un document per a convertir-se en soci de la firma, però com aquell assegura que el contracte mai va arribar a executar-se. Este paper, amb data del 2016, el va localitzar la Guàrdia Civil en l'escorcoll de l'habitatge d'Alonso. S'hi estipulava que Cerdán adquiriria quasi la meitat de les participacions.
Segons ha declarat l'empresari en l'interrogatori en el Suprem —en què només ha contestat les preguntes de la seua defensa— Cerdán va firmar el contracte en un moment en què pensava abandonar la política. D'acord amb la versió d'Alonso, ell mateix li va oferir a Cerdán que foren socis, però l'exsecretari d'organització del PSOE va fer marxa arrere i va trencar el seu document. Alonso, en canvi, ho va guardar en el traster. De Servinabar, fundada en 2015 per a un projecte en una mina, ha subratllat que sempre va fer obra privada i que l'UCO no aprecia cap irregularitat en l'única obra pública que va aconseguir. També ha explicat que va concórrer en UTE amb Acciona en 20 concursos, dels quals va ser adjudicatària en cinc. Ha destacat que cap d'estes obres està investigada per l'UCO.
Alonso sí que ha situat l'exassessor ministerial Koldo García com a comissionista, abans de la seua etapa a les ordes de José Luis Ábalos. Ha reconegut que li pagava un sou mensual per presentar-li negocis d'obra privada. Ha declarat que va treballar amb ell nou mesos, fins a gener del 2017
Una donació de 4.500 euros a la fundació d'Ábalos
L'empresari navarrés ha reconegut que va fer una donació esporàdica de 4.500 euros a Fiadelso, la fundació de l'exministre Ábalos, però l'ha justificada en motivacions fiscals i l'ha equiparada amb altres que també ha fet a equips de futbol femení, rugbi o l'ONG Save the Children.
Cerdán i Alonso van compartir pis a Madrid el primer any que l'exdirigent socialista va residir en la capital. L'empresari el va posar en contacte amb l'entorn d'EH Bildu per a negociar el pacte d'investidura a Sánchez.
L'exresponsable d'Acciona nega pagar mossegades
El següent a declarar, l'exresponsable de la constructora Acciona Fernando Agustín Merino, ha negat haver pagat mossegades a Santos Cerdán, Ábalos o Koldo García a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Manté que no tenia capacitat de decisió sobre les obres sota investigació a què es presentava Acciona o les empreses amb què concorria en UTE (cas de Servinabar) perquè ell reportava a un superior. Merino considera estes UTE de multinacional i empresa local, una pràctica "habitual" en els concursos.
L'exresponsable d'Acciona ha contestat al seu advocat, al fiscal i al jutge. Ha assenyalat que les obres de l'àmbit nacional que adjudicava el Ministeri no li competien, ha rebutjat que algunes de les que s'investiguen entren en el seu àmbit d'actuació i ha dit que unes altres que apareixen en l'informe de l'UCO són privades.
Merino ha explicat que va conéixer Cerdán en 2014 en una ronda de presentacions habitual amb els "agents socials" quan l'exsecretari d'organització del PSOE estava en l'oposició en el parlament navarrés. I ha llevat importància a la seua relació: mai va sopar amb ell i només es va fer algun pintxo.
A Koldo ha dit que el coneixia de Navarra i que mai li va dir que treballara per a Servinabar. Merino s'ha desvinculat del document anomenat 'M.Foment' que este li va enviar, amb noms de diferents càrrecs quan José Luis Ábalos va arribar al ministeri. Merino ha dit que si li'l va enviar seria per error. Tanmateix, ha reconegut que en una ocasió va contactar Koldo García per a saber com estava un expedient.
Segons l'UCO de "l'anàlisi dels dispositius informàtics intervinguts a Koldo resulta expressiu que en diverses ocasions Merino hauria assenyalat obres que resultarien d'interés per a Acciona, la qual cosa hauria generat posteriorment contraprestacions". Acciona va despatxar Merino amb causes objectives per pèrdua de confiança dels seus superiors en 2021.