40 jihadistes espanyols retornats de Síria i l'Iraq, en el focus de l'estratègia antiterrorista

La nova Estratègia Nacional contra el Terrorisme per a 2019-2022 alerta sobre el risc de radicalització a la presons.

Operació de detenció de dos jihadistes a Mataró
Operació de detenció de dos jihadistes a Mataró / Quique García (Efe)

El govern espanyol ha activat la nova Estratègia Nacional contra el Terrorisme per a 2019-2022. El pla, que publica aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat, descriu com a prioritats per a la seguretat d'Espanya la vigilància sobre els jihadistes retornats, la radicalització a les presons i les diverses vies de finançament de l'activitat terrorista. 

L'estratègia, que va ser aprovada pel Consell de Seguretat Nacional el passat 21 de gener, considera com a principal amenaça terrorista l'activitat d'actors solitaris i cèl·lules radicalitzades al nostre territori, com les que protagonitzaren els atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017.

230 desplaçats a zones de conflicte

Al mateix temps, posa en alerta les forces de seguretat davant el risc que atribueix als més de 230 espanyols o residents a Espanya que es van desplaçar a zones de conflicte, com l'Iraq o Síria, per a unir-se a grups armats. Segons les estimacions del Ministeri de l'Interior, el 25% han mort i un altre 20%, més de quaranta persones, han retornat a Europa. 

Aquest últim grup centra les preocupacions de la intel·ligència espanyola, que ha elaborat un pla integral de seguiment i tractament per als retornats. Les forces de seguretat mantenen un control exhaustiu dels que té controlats, tenint en compte el risc derivat del seu entrenament en zones de conflicte així com el seu potencial com a captadors. 

Radicalització als centres penitenciaris

Paral·lelamnt, Interior es preocupa per la radicalització als centres penitenciaris, on en l'actualitat compleixen pena 140 condemants i presos preventius per activitats jihadistes. El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organizat estima que 120 presos més tenen capacitat per a reclutar o són susceptibles de ser captats. La nova estratègia vol millorar els mecanismes i incentius perquè els reclusos s'apunten voluntàriament a plans de desradicalització –la xifra no ha passat de 15 persones– i assegurar l'aplicació  de les penes de llibertat vigilada per als excarcerats. 

Igualment, el programa antiterrorista aposta per garantir la figura del testimoni protegit i l'activitat de l'agent encobert, especialment en la lluita contra el terrorisme i l'extremisme violent.

Tallar vies de finançament

Un altra prioritat de l'estratègia és tallar les vies de finançament de l'islamisme radical, per la qual cosa potenciarà les unitats d'investigació financera dels organismes de seguretat i intel·ligència i el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac).

Potenciar la col·laboració ciutadana

Previndre, protegir, perseguir i preparar la resposta són les 4 "P" que orienten la l'Estratègia Nacional contra el Terrorisme per a 2019-2022. I des de la voluntat  de prevenció, Interior apostarà també per la col·laboració ciutadana. Segons el ministeri, el programa Stop Radicalismes han rebut vora 7.000 comunicacions ciutadanes, de les quals un 34% tenien interés policial, que ha derivat en més de 150 investigacions.

El terrorisme autòcton, irrellevant

D'altra banda, el programa antiterrorista del govern espanyol considera que el terrorisme autòcton, com el que durant anys ha exercit ETA, una amenaça no rellevant. En l'escenari actual, Interior orienta les actuacions a la defensa de la memòria de les víctimes i la transmissió d'una narrativa que "ressalte la lluita de la democràcia contra el terrorisme".

També et pot interessar