El 37% dels homes joves aprofita que l'altra persona ha begut per a intentar tindre sexe

El 37,2% dels homes joves aprofita que una altra persona ha consumit alcohol o drogues per a intentar tindre relacions sexuals o “embolicar-se” amb ella, segons un estudi de Fad Joventut sobre el consum de substàncies i les relacions sexuals juvenils, presentat este dimecres.

L'informe Consum de substàncies i relacions sexuals juvenils: evidències des d'una perspectiva quantitativa i qualitativa, per al qual s'ha enquestat 1.200 joves d'entre 16 i 29 anys, mostra que el 9% dels xics ha aprofitat bastants vegades l'ebrietat d'una persona per a lligar, i quasi el 5% ho fa molt.

En còmputs globals, el 66% dels joves rebutja haver aprofitat el consum d'alguna substància per part de la seua parella sexual per a tindre relacions íntimes, encara que les dones confessen assumir habitualment el pes de frenar i diuen sentir-se responsables de posar límits i evitar situacions incòmodes, segons ha explicat Anna Sanmartín, directora del Centre Reina Sofia de Fad Joventut.

Relacions sota els efectes de l'alcohol

El 70% dels enquestats ha mantingut relacions sexuals sota els efectes de l'alcohol o amb una parella en estat d'ebrietat. Així mateix, el 28,6% ha consumit alguna vegada substàncies diferents de l'alcohol prèviament a una trobada sexual.

Siga quina siga la substància consumida, la majoria opina que el seu impacte en el sexe és negatiu, encara que reconeixen uns certs avantatges, com atrevir-se més (19,7%), sentir més plaer (19,3%) o major diversió (19,3%).

Per al 25%, l'alcohol és un element important en el seu oci festiu i es consumeix, principalment, per a desinhibir-se. A més, el 5% esmenta el consum d'altres drogues en espais i temps d'oci.

El 72% declara tindre un coneixement bo o molt bo sobre les drogues i els seus efectes, malgrat que les dues fonts d'informació principals són Internet i les amistats.

De la mateixa manera, el 90% declara posseir bona o molt bona informació sobre sexualitat, encara que vora la meitat considera que no ha rebut una educació sexual de qualitat, ni de la família ni del centre escolar.

Pràctiques de risc normalitzades

Bona part dels joves duen a terme pràctiques de risc, com mantindre relacions sexuals sense usar anticonceptius de manera habitual, cosa que confessa el 51,5% dels enquestats. Argumenten, majoritàriament, la cerca d'un major gaudi de l'experiència (en el cas dels xics) o la confiança en la parella sexual (en el cas d'elles).

També compta la seua percepció del risc de contraure una infecció de transmissió sexual (ITS), ja que per al 44% no suposa cap risc en les seues relacions sexuals.

Com a resultat, el 12% ha tingut almenys una ITS i quasi el 20% ha experimentat un embaràs no desitjat, percentatges que s'incrementen considerablement entre els que consumeixen alcohol i altres substàncies de manera habitual.

Així, si entre els que no consumeixen substàncies, la proporció mitjana d’ITS és del 4,8%, per a aquells que sí que ho fan puja fins al 18,7% en el cas de l'alcohol i fins al 30,2% en el cas d'altres drogues.

Pel que fa als embarassos no desitjats, mentre que la proporció mitjana dels qui no consumeixen és del 4,6%, per als que prenen alcohol és del 20,6% i els que utilitzen drogues és del 33,3%.

“La responsabilitat perd contra el plaer, especialment en contextos d'oci”, ha lamentat Sanmartín, que ha demanat tindre en compte la perspectiva de gènere per a abordar estos problemes.

En esta línia, Graciela Silvosa, consellera tècnica del Pla Nacional sobre Drogues, ha subratllat la necessitat de “treballar les masculinitats malenteses o tòxiques”, que, en les seues paraules, apareixen en espais d'oci i recreatius.

D'altra banda, la subdirectora d’Addicions de l'Ajuntament de Madrid, Beatriz Mesías, ha ressaltat els diferents factors que afecten els adolescents, que poden ser individuals (predisposició genètica o mala gestió de les emocions), de grup (pressió de grup), familiars (incapacitat d'establir normes) o ambientals (poca motivació ocupacional).

Mesías ha advocat per una prevenció que tinga en compte transversalment tots eixos factors i preste una atenció precoç “com més prompte millor”, basada a oferir aprenentatges i eines.