La Xina perd població per primera vegada en sis dècades

El nombre d'habitants de la Xina, el país més poblat del món, s'ha reduït en vora 850.000 persones en l'últim any. És la primera vegada que es registra un descens poblacional en sis dècades, segons dades oficials publicades aquest dimarts per l'Oficina Nacional d'Estadística (ONE). Un gir històric que s'espera que marque l'inici d'un llarg període de pèrdua de ciutadans i ciutadanes amb profundes implicacions per a l'economia del país asiàtic i el món.

Concretament, la Xina ha tancat 2022 amb 1.411,75 milions d'habitants, xifra que contrasta amb els 1.412,6 milions que hi havia a la fi de l'any anterior. És la pitjor caiguda des de 1961, últim any de la Gran Fam de la Xina, quan la nació va perdre uns set milions d'habitants després de la fallida campanya d'industrialització coneguda com a Gran Salt Avant.

La premsa oficial xinesa ja s'havia fet ressò la setmana passada de la possibilitat d'una reducció poblacional basant-se en les estimacions d'experts en demografia, que atribuïen la situació a una baixada del nombre de naixements. Segons les dades publicades aquest dimarts, han caigut dels 10,62 milions de 2021 als 9,56 milions, quasi un 10% menys. La taxa de natalitat per cada miler d'habitants s'ha reduït de 7,52 a 6,77 en 2022, cosa que suposa, segons el diari hongkongués South China Morning Post, la quantitat més baixa des de la fundació de la República Popular de la Xina, el 1949.

Les xifres de l'ONE també reflecteixen un augment de les morts, que han passat de 10,14 milions a 10,41. Segons un funcionari de l'organisme estadístic citat pel rotatiu oficial Global Times, l'enquesta de població en la qual es basen aquestes dades s'ha efectuat l'1 de novembre, per això encara no reflecteixen el possible augment de la mortalitat derivat de la retirada de les restriccions derivades de la política covid zero i la consegüent propagació del coronavirus. Recentment, el règim xinés va reconéixer haver registrat unes 60.000 defuncions relacionades amb el coronavirus entre el 8 de desembre, l'esmentada data de relaxació de restriccions, i el passat 12 de gener.

Gran part de la caiguda demogràfica és el resultat de la política de fill únic imposada entre el 1980 i el 2015, així com dels alts costos de l'educació, que han fet que molts xinesos no tinguen més d'una criatura o fins i tot en tinguen cap. Després de dècades restringint la xifra de descendents permesos a sols un i posteriorment ampliar-la a dos, el règim de Xi Jinping permet des de 2021 tindre un tercer nadó. La decisió, però, no ha sigut acollida amb gran entusiasme per la població, degut tant a la càrrega econòmica que suposa la criança com a la prioritat que moltes dones decideixen donar a la carrera laboral. Els governs locals han implementat mesures en suport de la natalitat, com ara deduccions fiscals, permís de maternitat més llarg i subsidis per a l'habitatge.

Amb aquest panorama, cobren pes les prediccions que l'Índia es convertirà en el país més poblat del món aquest 2023. Google Trends mostra un augment del 15% interanual de les cerques de biberons el 2022 en aquest estat, mentre que les de bressols s'han multiplicat gairebé per cinc. A llarg termini, especialistes de l'ONU calculen que la població de la Xina es reduirà en 109 milions l'any 2050, més del triple de la davallada que marcava la previsió anterior, del 2019.

Això ha portat als demògrafs nacionals a lamentar-se que el país envellirà abans d'enriquir-se, fet que alentirà l'economia nacional a mesura que els ingressos cauen i el deute públic augmenta a causa de l'augment dels costos de salut i benestar. "Les perspectives demogràfiques i econòmiques de la Xina són molt més febles del que s'esperava. Caldrà ajustar les polítiques socials, econòmiques, de defensa i exteriors", ha apuntat el demògraf Yi Fuxian. "La Xina no pot basar-se en els dividends demogràfics com a motor estructural per al creixement econòmic. D'ara en avant, la demografia serà un vent desfavorable. El creixement econòmic haurà de dependre més del de la productivitat, impulsat per polítiques governamentals", coincideix l'economista cap de Pinpoint Asset Management, Zhang Zhiwei.