Xile recorda els 53 anys del colp d'estat de Pinochet sense actes oficials del govern per primera vegada
L'executiu de l'ultradretà Kast apel·la al "respecte" als "diferents tipus de sensibilitats" per a justificar la falta d'actes oficials pels 3.200 assassinats
Xile commemora este divendres 53 anys del colp d'estat que va enderrocar a l'expresident Salvador Allende (1970-1973) sense actes oficials per part del govern, una decisió inèdita des del retorn de la democràcia que marca el primer 11 de setembre sota l'administració de l'ultradretà José Antonio Kast.
Tots els governs posteriors a la dictadura civil militar d'Augusto Pinochet (1973-1990) han recordat la data amb cerimònies i actes de distint tipus fins a l'arribada de Kast, partidari del règim militar, que este divendres ha mantingut l'agenda de treball fora de Santiago.
Equidistància en el govern, crítiques des de l'oposició
Mentre des del govern es parla de "respecte" als "diferents tipus de sensibilitats i sentiments" de la societat xilena, l'oposició ha advertit el president que "res justifica torturar, assassinar ni fer desaparéixer a ningú" i que no s'ha d'oblidar que els perpetradors van ser "agents de l'Estat" (Gael Yeomans, Frente Amplio).
Lautaro Carmona, del Partit Comunista, ha recordat Kast que "les forces sedicioses i feixistes" van bombardejar i destruir el palau presidencial on dorm [un atac durant el qual es va suïcidar el llavors cap d'estat, el socialista Salvador Allende] i li ha demanat "altura d'estat" i que es comporte com un "president de Xile i no com un activista de la dreta".
Més de 3.200 morts i 40.000 casos de tortures
La dictadura d'Augusto Pinochet va causar la mort o desaparició de més de 3.200 persones. Més de 40.000 persones van patir tortures i violacions de drets durant el règim militar, que va forçar a l'exili a 200.000 xilens, segons informes d'Amnistia Internacional.
El colp el van executar militars xilens, però no es podria entendre sense la ingerència dels Estats Units, que va crear el clima propici d'asfíxia econòmica i política per a facilitar la rebel·lió, en el context de la guerra freda amb l'antiga URSS, segons s'ha confirmat en documents desclassificats. Malgrat el cost humà, les receptes econòmiques del Pinochet i el suport a Anglaterra en la guerra de les Malvines li van assegurar el suport de la britànica Margaret Thatcher, referència espiritual del neoliberalisme en aquella època.
En este context, l'oposició, en conjunt amb la Fundació Salvador Allende, han anunciat un acte de commemoració en el Cementeri General de Santiago, que se suma a centenars d'homenatges en diferents punts de país.
El nou president, comprensiu amb la dictadura militar
Kast s'ha mostrat obertament complaent amb la dictadura, que rebaixa a la categoria de "govern militar", en què va ser ministre un dels seus germans. El nou president defén el llegat econòmic va votar a favor de la continuïtat de Pinochet en el referèndum de 1988 i ha dit que ho tornaria a fer si estiguera viu.
A la seua arribada ha refrendat amb decisions polítiques estes simpaties: ha retallat l'assignació al programa que busca els desapareguts, especula amb indults a criminals de lesa humanitat i manté en el seu govern persones amb vincles directes amb el dictador.
