Kast guanya a Xile i l'extrema dreta torna al poder per primera vegada des de la dictadura
El candidat ultraconservador s'imposa amb el 58,1% dels vots a l'esquerrana Jeannette Jara, que en recapta el 41,8%
L'ultradretà José Antonio Kast ha guanyat este diumenge amb contundència la segona volta de les eleccions presidencials a Xile després de recaptar el 58,1% dels suports, amb el 99% de l'escrutini completat. Este advocat de 59 anys, líder del Partit Republicà, esdevindrà en el pròxim president del país andí en relleu de l'esquerrà Gabriel Boric i consumarà un canvi de cicle polític. Fill d'una família de migrants alemanys amb passat nazi, és el primer polític defensor de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1989) que pren el poder des del retorn de la democràcia el 1990.
La contrincant en les urnes, la comunista Jeannette Jara, s'ha quedat amb el 41,8%, dels vots. La candidatura de la coalició de centreesquerra ha obtingut el pitjor resultat del progressisme des del final de la dictadura i el restabliment de la democràcia. El vot en blanc i nul en estes eleccions presidencials, en què per primera vegada era obligat dipositar el sufragi, s'ha multiplicat respecte de la primera volta.
En el primer discurs que ha oferit com a president electe, Kast, seguidor de la secta ultracatòlica Schoenstatt, ha agraït la victòria a Déu, al qui ha demanat saviesa i temprança per a un govern que començarà a caminar el pròxim 11 de març. "Res seria possible si no tinguérem a Déu. I això és una cosa que no podem deixar de reconéixer. Res ocorre en la vida per a aquells que som de fe, que no siga en relació directa amb Déu. Voldria dir que per a mi és un honor, una tremenda responsabilitat el mandat ampli que hem rebut hui dia", ha afirmat.
El triomf de Kast marca un canvi de rumb en el país sud-americà cap a posicions ultraconservadores i neoliberals. El programa de govern serà una prova per a la fortalesa de les institucions xilenes. De moment, el nou president ha promés orde i seguretat per a fer front a les principals preocupacions de la societat, la delinqüència i la migració irregular. Així i tot, ha temperat el to i, sobretot, ha rebaixat les expectatives que ha alimentat durant la campanya i ha demanat paciència perquè els canvis "no es poden fer en poc de temps".
També ha apel·lat a la unitat del país, ha promés governar "per a tots els xilens" i ha agraït el suport a les forces de dretes que li han fet costat, principalment l'ultradretà llibertari Johannes Kaiser i la dreta tradicional i la seua líder, Evelyn Matthei, filla d'un general de la junta de Pinochet.
L'aspirant esquerrana, Jara, ha promés continuar lluitant i treballant per a defensar els avanços progressistes i de drets guanyats en els últims anys, ha dit, i ha avançat que farà una oposició "propositiva i exigent". "Serem ferms protegint el que hem aconseguit", ha proclamat.
L'encara president Boric ja ha telefonat al guanyador dels comicis per a reconéixer la victòria i ha promés entregar-li "un país en marxa" a través d'"una transició ordenada" que començarà este dilluns amb una reunió entre els dos al palau de La Moneda. La cerimònia de lliurament del poder se celebrarà el pròxim 11 de març, data per a la qual Kast ja haurà presentat el seu equip.
Gir cap a l'extrema dreta a Sud-amèrica
El triomf del futur president s'emmarca en el gir cap a l'extrema dreta que ha experimentat ja una gran part d'Amèrica Llatina, en línia amb els postulats del president dels Estats Units, Donald Trump. En fer-se pública la notícia, Kast ha rebut un al·luvió de felicitacions de líders de la ultradreta internacional, entre d'altres la del secretari d'estat estatunidenc Marco Rubio, l'argentí Javier Milei o l'equatorià Daniel Noboa.
