Trump allarga fins al 6 d'abril el seu ultimàtum perquè l'Iran reòbriga l'estret d'Ormuz

El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar este dijous que allarga fins al dilluns 6 d'abril l'ultimàtum perquè l'Iran reòbriga l'estret d'Ormuz o destruirà les seues centrals elèctriques.

En la primera reunió del seu gabinet des de l'inici de la guerra, Donald Trump va dibuixar este dijous un escenari de paradoxa: l'Iran vol negociar, però no s'atrevix a dir-ho en públic. "Estan suplicant arribar a un acord. No jo; ells són els que estan suplicant. Són grans negociadors, però tenen un desastre entre mans. Estan completament derrotats", va afirmar el president estatunidenc.

Poques hores abans Trump havia llançat un nou ultimàtum: l'Iran ha d'asseure's a negociar "abans que siga massa tard, perquè una vegada que passe, no hi haurà marxa arrere i no serà gens agradable". El termini venç este divendres.

El negociador de Trump, Steve Witkoff, va ser més concret: l'Iran "busca una eixida d'emergència, un acord per a posar fi a la guerra". Hi va afegir, a més, que el règim iranià tenia capacitat per a fabricar fins a onze bombes atòmiques.

Teheran ho nega, però respon

Des de Teheran, el discurs oficial és de rebuig. El canceller Abbas Araghchi va assegurar que el comportament dels EUA és "un senyal de contradicció", ja que alhora que demana negociar, seguix l'agressió i envia més forces a la regió. No obstant això, va confirmar que hi ha hagut contactes indirectes amb Washington.

El Pakistan, que actua com a canal oficial de mediació, va confirmar que els EUA han posat damunt de la taula una proposta de quinze punts. Entre les exigències estatunidenques figuren la rendició incondicional i l'obertura immediata de l'estret d'Ormuz. L'Iran va respondre anit afegint les seues pròpies condicions —cessament de l'agressió, reparació de danys i reconeixement de la seua sobirania sobre l'estret— i ara espera resposta de Washington.

Trump va explicar també el silenci iranià: el règim "té moltes ganes d'arribar a un acord", però no ho reconeix públicament perquè "creuen que la seua pròpia gent els matarà". I, a més, "temen que els matem nosaltres".

Israel afirma que ha caigut el cap de l'Armada iraniana

Mentre la diplomàcia treballa en l'ombra, Israel continua la seua estratègia de decapitació del comandament iranià. Netanyahu va anunciar este dijous la mort del contraalmirall Alireza Tangsiri, cap de l'Armada de la Guàrdia Revolucionària, en una operació "precisa i letal" a la ciutat portuària de Bandar Abbas. "Este home té les mans tacades de sang i va ser qui va ordenar el tancament de l'estret d'Ormuz", va declarar el primer ministre israelià.

Tangsiri era la figura clau del bloqueig del trànsit marítim a Ormuz, que ha reduït el flux d'embarcacions en un 90%. La seua eliminació se suma a la de desenes d'alts comandaments caiguts des de l'inici del conflicte, el passat 28 de febrer, entre ells el mateix líder suprem Ali Khamenei.

L'Iran no ha confirmat la seua mort.

L'ultimàtum i el "colp final"

Trump va anunciar que posposava els atacs a infraestructures energètiques iranianes durant cinc dies, supeditats a l'avanç de les negociacions —un gest que va fer pujar Wall Street i baixar el preu del petroli—, però els bombardejos militars no es van aturar. El Pentàgon prepara, a més, distintes opcions per a un possible "colp final" que, segons Axios, podria incloure forces terrestres i el bloqueig de les principals illes i punts d'exportació de cru iranià.

L'Iran, per la seua banda, va respondre amb cinc tandes de míssils sobre Tel-Aviv, Jerusalem i Haifa en menys de dos hores, amb almenys cinc ferits. També va publicar un vídeo en el qual advertix que quasi un milió de soldats, entre l'exèrcit oficial i grups armats, estan esperant.